El cas del regidor del PSC a Prullans, Héctor Leal, que aquest diari va revelar dimecres que no ha tornat a posar els peus al poble des que va prendre possessió del càrrec el mes de juny del 2015, és només un extrem d'una situació que es repeteix a nombrosos pobles de Catalunya, i molt en especial al nord de la regió central. Els dos partits amb menys implantació al nostre territori, PP (sobretot) i PSC (cada cop més), tenen problemes per formar candidatures als municipis petits i creen les anomenades llistes fantasma, que serveixen per comptabilitzar un nombre més alt de llistes i per no deixar perdre votants. L'objectiu és millorar els seus resultats globals a Catalunya i presentar millors xifres de cara a les composicions de consells comarcals i diputacions, així com maximitzar els pagaments de l'estat per vot rebut. És una pràctica poc edificant que, a més, genera situacions molt compromeses quan, contra pronòstic o no, el candidat fantasma resulta elegit i es troba convertit en autoritat municipal d'un poble que potser li costaria localitzar al mapa.

Els candidats fantasma que esdevenen regidors i assumeixen les seves responsabilitats no suposen cap problema en especial. I n'hi ha. Alguns socialistes de les grans àrees urbanes s'han trobat convertits de cop i volta en representants dels veïns de zones rurals i han convertit l'inesperat nomenament en una oportunitat per enriquir-se personalment i per prestar un servei de representació política. Al capdavall, l'activitat municipal en un poble com Prullans consisteix a assistir a un ple municipal cada dos o tres mesos i estudiar un informe anual. Ni que calgui desplaçar-se cent quilòmetres, es pot fer. Si es pot fer per escapar-se a la platja, es pot fer per complir amb una obligació.

Tanmateix, els que es limiten a desaparèixer posen en evidència les flaqueses de tot el sistema electoral, i constitueixen un poderós argument per reformar-lo. Els partits els col·loquen en llistes a l'atzar i, si són elegits, no haurà estat en absolut per cap mèrit seu; però un cop investits, tenen el seient en propietat inviolable de manera que el partit no els pot demanar cap responsabilitat. Per tant, podem exigir al PSC -o a qualsevol altre partit- que s'asseguri que regidors com Héctor Leal compleixen amb els seus compromisos, però en última instància el partit no els podrà destituir. Encara més: en el cas de Prullans, si Leal dimitís o fos forçat a plegar, les característiques de les candidatures en municipis petits fan que entraria en el seu lloc un altre candidat fantasma, en aquest cas del PP, que va tenir només dos vots, i que no hi ha cap garantia que complís més amb les seves obligacions.

El mal de fons és una deficiència del sistema: que els partits pu-guin col·locar arbitràriament els seus militants però després perdin tot el control sobre els càrrecs obtinguts no té sentit. Cal una reforma. Prullans només és una anècdota que assenyala un gran problema que requereix una reflexió profunda de tots els partits.