La detenció ahir de l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós (CUP), per portar-la davant del jutge a declarar sobre la seva negativa a retirar l’estelada de la façana de l’ajuntament durant les eleccions va crear una commoció majúscula a la ciutat i al conjunt de la política catalana. La detenció va ser criticada per tots els partits i entitats partidaris de la independència o del dret a decidir. Es van posar al costat de Venturós personalitats tan diverses com Carme Forcadell i Ada Colau, i es van convocar concentracions de suport a un bon nombre d’ajuntaments, entre aquests el de Manresa.

El clam en favor de Venturós argumenta que la presència d’una estelada al balcó d’un ajuntament, decidida per majoria àmplia del ple municipal, és una expressió d’opinió política que no ha de ser perseguida judicialment i que, per tant, la detenció no s’hauria d’haver produït perquè els jutges no hi haurien d’haver intervingut. A l’altra banda de l’espectre, PP, PSC i Ciutadans, i també Societat Civil Catalana, la formació que va posar la denúncia contra l’Ajuntament de Berga i altres, així com el nou portaveu del govern central, van coincidir que Venturós no té cap dret a saltar-se la llei i que ha de complir-la tant quan la junta electoral li ordena retirar un símbol com quan el jutge la cita a declarar, citació que ha desobeït dues vegades.

Les reaccions a la detenció de Venturós per portar-la davant del jutge il·lustren una situació molt complexa. En circumstàncies normals, ningú -tampoc els partits independentistes- qüestiona que un càrrec públic ha de complir les ordres de la junta electoral, i que ha d’acudir al jutjat quan hi és citat. Així funciona l’estat de dret, i tothom està d’acord que ha de ser així. Tanmateix, la polarització entre independentisme i unionisme està creant una polarització, també, d’opinions sobre les atribucions de la justícia, fenomen que debilita la seva legimitat a ulls de molts catalans.

La demanda de SCC que ha generat aquest procés pren volada perquè coincideix amb la judicialització sistemàtica que el govern del PP ha elegit com a resposta al pols plantejat per l’independentisme, estratègia que està convertint els tribunals en el principal camp de batalla d’un conflicte que és polític i que hauria de ser resolt políticament. La primera conseqüència és l’erosió d’un poder de l’estat imprescindible per al bon funcionament d’una democràcia.

La CUP ha fet explícit que pretén buscar per la via de la desobediència una tensió que porti al trencament amb l’estat. El capteniment de Montse Venturós segueix honestament aquesta estratègia. Alhora, però, aquesta tensió es trasllada també al camp independentista, on la resposta que cal donar a l’acció dels tribunals genera diversitat d’opinions i divisió. De fet, el paper dels Mossos va ser ahir motiu de controvèrsia entre JxS i la CUP en plena negociació dels pressupostos.

El conjunt resultant ens presenta el govern central disposat a convertir el poder judicial en un escut, fins i tot pagant el preu d’erosionar-lo greument, i l’independentisme avançant per una línia de tensió que el divideix i amb la qual difícilment aconseguirà doblegar els seus potents i nombrosos adversaris. Al marge de l’opinió que cadascú tingui sobre la independència o el dret a decidir, es fa difícil intuir on pot portar un quadre tan incert.