El darrer diari de l´any convida inevitablement a fer balanç de l´exercici que es tanca, i és per això que en aquesta edició trobareu un suplement que repassa els principals esdeveniments que s´han produït el 2016 a la Catalunya Central, al país en general i al món. La varietat de notícies és enorme i resulta impossible treure´n una conclusió perfectament perfilada, però sí que és possible esbossar dues tendències principals.

La primera seria que el procés sobiranista, que un any més ha presidit la política catalana i ha estat un condicionant de primer ordre de la política espanyola, no només ha viscut un canvi de protagonistes -aquesta és la tesi del primer article del suplement-, sinó que ha produït un gir que, durant el 2016, ha donat a la Catalunya Central una preeminència informativa desacostumada. Un dels personatges crucials d´aquest exercici polític és de Sallent ­-Anna Gabriel, de la CUP-; el número 2 executiu del nou PDeCat és el bagenc David Bonvehí; i l´alcaldessa de Berga, la cupaire Montse Venturós, ha estat el primer càrrec electe català detingut per raó del seu capteniment en relació amb el procés, raó per la qual ha adquirit un estatus polític d´abast nacional. Aquest darrer punt coincideix amb el fet que Berga va atreure la passada Diada més atenció mediàtica que en cap altre moment de la seva història recent, en haver estat elegida seu d´una de les cinc grans concentracions independentistes. L´acció, que Berga va acollir amb plena normalitat malgrat el repte organitzatiu enorme que suposava, va ajudar a consagrar el paper de la capital berguedana com un dels grans feus simbòlics de l´independentisme. Tot plegat, afegit a la reeixida commemoració, el mateix setembre, del centenari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt, ha fet que Berga hagi viscut un any únic i trepidant. Les nostres comarques, doncs, han guanyat presència al conjunt del país, amb Berga com a mascaró de proa. Tant de bo que aquest rol es traduís, amb el temps, en un pes polític real i no quedés en una notorietat pública merament aparent.

La segona seria que la regió central arrossega exageradament, any rere any, els seus temes pendents. De forma molt destacada, el litigi per la C-55 i l´autopista, un clàssic que no troba desllorigador; també, el problema dels runams d´ICL, un repte ambiental que requereix temps però al qual està costant massa donar, si més no, un enfocament legal i econòmic clar i amb horitzons satisfactoris; també, les dificultats per dotar aquest territori de les infraestructures que en puguin renovar el teixit productiu, amb el Parc Tecnològic al capdavant. Són tres assumptes que han estat a sobre la taula durant més d´una dècada, amb crisi i sense crisi. Tanta persistència delata una escassa capacitat local de gestió dels problemes, i una també escassa inclinació del Govern català a fer-se´ls plenament seus com correspondria i intervenir-hi de forma decisiva.

Tot amb tot, el 2016 no ha estat un mal any a casa nostra. La crisi queda enrere, per bé que els seus efectes persisteixin, i sorgeixen noves iniciatives que revelen que el pols emprenedor d´aquestes comarques continua viu. Les perspectives per al 2017 són positives en termes generals. Regió7 hi serà, com sempre, per explicar-ho amb independència i rigor, sempre al costat dels lectors.