A Manresa hi ha aproximadament vuit mil pisos buits. La xifra exacta és controvertida. Segons l'Ajuntament, n'hi ha una mica menys i, segons l'INE, en són uns quants més. Tant se val. Amb una xifra o amb l'altra, Manresa és la ciutat amb un percentatge més elevat d'habitatges desocupats de tot Catalunya. Molts d'ells no estan ni remotament en condicions de ser habitats. Altres formen part de promocions fallides per l'esclat de la bombolla immobiliària. Aquests darrers ja comencen a trobar sortida al mercat. Els primers són l'element més visible del problema més greu que té plantejat Manresa, que és la degradació del seu nucli antic, que resulta, a més, que és el seu Centre Històric, la part de la ciutat on hi ha la memòria i l'ànima d'una llarga història.

L'existència de tants pisos buits en una ciutat on hi ha centenars de persones vivint en la pobresa genera tota mena de fenòmens. Un d'ells és nou i el fem aflorar en aquesta edició: l'aparició d'un tràfic invisible de pisos per ser okupats, que són oferts a persones que no tenen on anar i a qui es proporciona per uns 600 euros la clau d'un habitatge que, prèviament, ha estat rebentat per posar-hi un pany nou. Els clients d'aquest tipus d'operació són enganyats i, quan el propietari legítim del pis el reclama, acaben sent desnonats. És una pràctica miserable que juga amb les necessitats urgents de persones que són ensarronades i que acaben sent llançades al carrer per una altra part innocent, que és el propietari que ha vist el seu pis okupat il·legalment.

El problema de la pobresa i el dret a l'habitatge han de ser abordats des d'una perspectiva social, però l'aparició d'aquest tipus de pràctica suposa un repte per a les policies, que les han de perseguir abans no es converteixin en habituals. Pel que ha pogut constatar aquest diari, de moment ni tan sols no en tenen gaire informació.

Situacions com aquesta fan encara més profunda la problemàtica del nucli antic de la ciutat, la gravetat de la qual s'il·lustra fàcilment amb una senzilla comparació com la que avui publiquem. Al Barri Antic hi ha un pis buit per cada 3,7 habitants. Això vol dir aproximadament un per cada família. Cada unitat familiar del Barri Antic formada per parella i dos fills té, estadísticament, un pis buit com a veí. En canvi, a Cal Gravat hi ha un habitatge buit per cada 51 veïns. És una desigualtat urbanística sagnant que pesa directament sobre els ciutadans.

El govern municipal de CDC i ERC pot caure fàcilment en la temptació de qualificar de derrotistes els qui assenyalin aquestes realitats, i d'intentar presentar la situació per la banda més acolorida pretenent que mostrar nafres només ajuda a incrementar la depressió i, en canvi, mostrar la cara lluminosa del barri pot generar un optimisme transformador. I efectivament, cal remarcar tot allò de bo que té el Centre Històric, que és molt. Però un enfocament positiu, per imprescindible que sigui, no transformarà la realitat. El que realment pot generar optismisme de debò i una nova percepció ciutadana del barri és que la realitat comenci a canviar a la vista de tothom.