El 2011 l'Ajuntament de Manresa devia 83 milions d'euros. En aquest exercici acabarà devent-ne 41. Des que el govern de CiU amb Valentí Junyent es va fer càrrec del govern, l'endeutament no ha deixat de disminuir a un ritme molt notable. Ha estat determinant en aquesta evolució que el consistori havia arribat a nivells de deute que no li permetien continuar demanant crèdit i que hi havia unes condicions d'amortització que calia complir. Però aquestes condicions no treuen mèrit al govern convergent. I aquesta reducció s'ha fet, a grans trets, conservant l'essencial dels serveis municipals. Tanmateix, mereix una reflexió l'absurditat que significa que, en plena crisi, amb la ciutat demandant com mai serveis municipals, el consistori hagi hagut de pagar als bancs 49 milions més 12 d'interessos. Una morterada. Mentrestant, la ciutat s'ha anat omplint de forats. La lògica diria que l'amortització de préstecs no s'hauria de fer quan menys diners hi ha a la caixa, sinó quan n'hi ha més. Fer possible que fos així seria una magnífica correcció del sistema.
