La Patum de Berga és una festa única per moltes raons. La fan incomparable l'antiguitat, la plasticitat, la capacitat per ser viscuda col·lectivament, l'extraordinari arrelament a la ciutat, el seu dinamisme i, molt especialment, la seva rica complexitat. La Patum és una festa molt més complexa que la majoria. Hi ha diversitat d'escenaris, d'horaris i de registres, i cal que hi encaixin com un rellotge comparses que han de participar en una representació gens senzilla. Aquest engranatge ha de funcionar amb precisió per tal que la festa tingui ritme i sigui segura. Sense un mínim d'eficiència, la radicalitat d'alguns moments de la Patum desapareixeria o seria perillosa. La màgia de la Patum és que aquesta eficiència s'aconsegueix sense que hi hagi ni un control central ni una jerarquia oficial.
La clau de la pervivència de la festa al llarg dels segles ha estat que centenars de persones que l'estimen i que s'hi dediquen amb devoció l'han mantinguda viva amb la seva feina i, en fer-ho, s'han gua-nyat l'autoritat per regir una part del caos ordenat que és la Patum. Aquest sistema de governança basat en els lideratges de facto, traslladats de pares a fills i acceptats per la resta com a part de la tradició, ha estat clau per mantenir-la viva quan no era el llaminer fenomen mediàtic que és ara i per donar-li la genuïna personalitat que la distingeix. Encara que els temps canviïn, aquest model no pot ser despatxat sense posar la festa en perill, ni es pot apartar per decret les persones que, durant dècades, s'han carregat la celebració a l'espatlla. Tanmateix, alhora que tot això és cert, no ho és menys que un acte de masses no pot ser gestionat de la mateixa manera el segle XIX que el segle XXI. Ha de canviar.
Durant els darrers anys, la Patum ha viscut canvis interns que han fet passos cap a la modernització, però encara no han estat suficient. Un conflicte dins d'una comparsa que ha remogut tot el món patumaire, la dimissió ajornada del gerent del patronat i la crida d'ERC a introduir canvis en profunditat, han estat aquesta setmana expressions evidents que l'assumpte no està resolt i queda molt per fer.
Els ciutadans ja no accepten tan fàcilment les autoritats fonamentades simplement en el costum; els valors de la democràcia s'han estès a totes les manifestacions de la vida pública; els conceptes de risc i de responsabilitat han canviat; la societat s'ha fet massa oberta per mantenir silenciats els conflictes dins dels col·lectius; la festa ha adquirit dimensions nacionals i té reconeixement internacional; s'ha convertit en un gran acte de masses; és sota el focus mediàtic i en el seu pressupost hi ha una quantitat important de diner públic. Amb aquest panorama, la Patum ja no pot continuar tenint un model de govern predemocràtic i premodern ni en el conjunt de la festa ni en les seves parts, comparses incloses. El repte és que cal fer una renovació substancial sense desnaturalitzar-ne l'esperit; calen noves eines de govern sense tallar els compromisos personals i les xarxes de relació que l'han convertit en el que és. Aquesta delicada però imprescindible tasca correspon, sense cap mena de dubte, al govern municipal, que l'ha de liderar, però ho ha de fer d'acord amb tots els partits, amb la societat civil i amb la implicació de la Generalitat, que no es pot desentendre d'un esdeveniment que és patrimoni i orgull de tot el país.
Cal un govern modern per a la Patum de sempre. Encertar a construir-lo serà la millor garantia que la festa tindrà un llarg futur.
