L´Ajuntament de Manresa no tenia prou diners per afrontar directament una obra de gran magnitud com era la transformació de la plaça de la Reforma i de l´accés a la portalada principal de la Seu, i va trobar una solució confiant la seva execució i finançament a l´empresa que gestionava la zona blava, Eyssa. Es va projectar en l´etapa de l´alcalde Jordi Valls i el tripartit, i es va acabar en el període d´alcaldia de Josep Camprubí. Les obres van iniciar-se el 2005 i van acabar el 2011. S´havia trobat una d´aquelles solucions miraculoses que, a vegades, s´enverinen. Avui es pot dir que va ser un error. Tant, que hem acabat tenint un nou pàrquing amb una escassa ocupació, una factura enorme per pagar i una repercussió de tot plegat sobre el preu del tiquet de la zona blava. Manresa encapçala el rànquing de les ciutats catalanes amb un preu més elevat de la zona blava.

Els costos i, sobretot, els sobrecostos, en bona part atribuïbles als problemes no previstos en el projecte (es va haver de rebaixar una àrea de roca que va acabar condicionant el preu de construcció del pàrquing), són responsables en bona part del conflicte actual. La resta cal atribuir-la a canvis de projecte i a la rigidesa que es fixa en les estrictes condicions de les concessions. Aquí, la reversibilitat només suposa més guanys per a les empreses que reben l´encàrrec de gestonar serveis com pot ser una zona d´aparcament a l´aire lliure.

Manresa no hauria de tenir una de les zones blaves més cares del país. No hi ha cap element objectiu que ho justifiqui. Ni la pressió circulatòria, ni el poder del comerç, ni la situació econòmica de la capital del Bages, per citar alguns elements, no justifiquen que els conductors hagin d´assumir aquest peatge al carrer. És un servei de concessió pública de característiques similars o pitjors que el que es dóna en altres ciutats de la vora. I l´Ajuntament, possiblement, s´ha cansat d´anar escoltant la cançoneta i la crítica pels alts preus del tiquet.

Ara, el govern hi vol posar una solució que combina el beneficiós efecte de rebaixar el preu del tiquet a canvi d´ampliar la zona d´aparcament de pagament. El centre de la ciutat es farà més gran, i les màquines expenedores ocuparan més voreres. Hi haurà més pintura blava als marges de les calçades. Expulsarem, una mica més enllà, més lluny del centre, els conductors que no vulguin pagar per aparcar a Manresa. Experiències de pagament, i es pot mirar què està passant a l´autopista C-16, no acaben de trobar l´atractiu en una rebaixa. Allò que l´usuari vol realment és no haver de pagar, la gratuïtat, i no pas tenir descomptes. No es tracta de fer crítica per la crítica. Ni sobre les decisions que han marcat la situació ni sobre les futures, avui només esbossades. Es tracta d´estar atents i desperts perquè es prenen decisions que marcaran la gestió de l´espai públic d´aparcament durant anys i que afectaran tant els ciutadans de Manresa com qualsevol de les persones que visiten la ciutat. El pàrquing de zona blava, tenir unes màquines àgils en el pagament, tenir un preu just i adequat als serveis, també és molt important per a la imatge que ofereix la ciutat.