EDITORIAL

La llum precisa no sempre és la més barata

25.02.2017 | 08:46

La il·luminació d´una ciutat és un aspecte accessori o fonamental? Si es considera un aspecte accessori no cal amoïnar-se gaire. Es tracta de cobrir l´expedient en moments en què els car-rers són menys transitats i invertir el mínim imprescindible en els punts de llum i el seu manteniment. Però si la il·luminació d´un espai s´entén com un aspecte fonamental de la percepció que en tindran tant les persones que l´habiten com les que el visiten, els criteris no poden ser purament economicistes. La il·luminació en una pel·lícula o representació teatral, la forma com un pintor la capta en un quadre, és absolutament determinant. Malgrat que a tothom li agrada caminar per carrers ben il·luminat i ho fa a desgrat i amb certa recança quan això no és així, la il·luminació de la via pública ha estat comunament tractada per les administracions d´una forma purament instrumental. Molts administradors només volen que els tècnics els diguin quants luxs són els mínims acceptables i a partir d´aquí arranar-se tant com es pugui per estalviar diners en consum energètic. Quan hàbilment es va vincular l´estalvi en electricitat amb la disminució de l´emissió de CO2 a l´atmosfera ja es disposava de la coartada perfecta. La conseqüència ha estat que durant els darrers anys la llum groga que es considerava acceptable en polígons industrials s´ha anat estenent fins a conquerir les poblacions senceres. La llum poligonera que irradiaven les lluminàries de vapor de sodi es defensava a ultrança per qualitats que no tenien a veure només amb l´estalvi econòmic i energètic sinó que es considerava perfectament adequada per al conjunt de l´espai urbà. No era cert. Quan ha aparegut una nova tecnologia que resultava encara més barata, els leds, els administradors han respirat alleugerits i s´han posat mans a l´obra per retornar als carrers la llum blanca que havien tingut. La tecnologia led, a més, permet una precisió en la graduació de la il·luminació que fins ara no es tenia. El futur és que la tecnologia permeti dotar cada part de la ciutat, si no cada carrer o cada secció de la població, de la llum nocturna que més necessiti en funció de si és o no cap de setmana, l´estació de l´any o els esdeveniments que en aquell espai es produeixin. Un centre històric amb una idiosincràsia determinada, en la rehabilitació del qual la ciutat es juga bona part de la seva identitat, no es pot il·luminar amb els mateixos criteris que un sector poc problemàtic de recent construcció o proper a punts d´activitat o equipaments que només perquè ja tenen vigilància, o hi ha abundants entrades i sortides de vehicles i persones, ja generen de forma natural un clima de seguretat. Al debat sobre l'enllumenat públic al centre històric de Manresa organitzat per l'Ajuntament el novembre passat es va explicitar el malestar de veïns i comerciants del sector per l´existència de vials que semblaven «la gola del llop», segons les seves paraules. El govern va defensar que el Centre Històric es troba, en general, dintre del nivell lumínic que exigeix la normativa, amb pocs punts per sota. Però hi havia marge de millora. Ara ha trobar els diners i la tecnologia per avançar en la direcció que reclamaven els veïns: la del sentit comú.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema