La primera voluntat de qualsevol acte públic és omplir, atreure molta gent. Això val tant per a una conferència com per a una fira. I per tant, la primera dada que hom vol conèixer quan s'ha produït un esdeveniment és l'assistència que ha tingut. Fins fa molt poc, grans cites manresanes com la Fira Mediterrània, el castell de focs de la festa major o la Fira de l'Aixada només podien quantificar els assistents amb estimacions aproximades.

Afortunadament, en molt poc temps Manresa ha pogut conèixer amb més precisió l'abast dels seus moviments de masses. Un recompte manual realitzat pels organitzadors ha permès saber que el castell de focs aplega al parc de l'Agulla 18.000 persones, prou menys del que sovint s'havia estimat; i dos recomptes elaborats amb mètode estadístic per la FUB han permès saber que la Mediterrània atreu entorn de cent mil persones i que la Fira de l'Aixada -tal com publiquem avui- en congrega unes 65.000. Aquesta darrera xifra s'assembla força a la majoria d'estimacions que havien fet els responsables, si bé queda lluny de les xifres facilitades en moments d'eufòria potser excessiva.

Les dades d'assistència al gran mercat medieval de Manresa aporten informacions molt generals, però prou útils per treure algunes conclusions que els organitzadors, Manresa de Festa i l'Ajuntament, poden tenir molt en compte per projectar el futur de l'esdeveniment i, més en general, per orientar les apostes turístiques de la ciutat. Entorn de 65.000 persones són moltes persones, però només cal trepitjar una estona els atapeïts carrers del Centre Històric per comprovar-ho.

El que sabem ara és que més de la meitat provenen de la mateixa ciutat. Això significa que, si no hi ha molta gent que hi va dues vegades, entorn del 45% dels manresans s'hi passeja en algun moment. La capacitat d'arrossegament dels autòctons, per tant, és molt alta, i hi deuen trobar al·licients consistents, ja que aquesta xifra no es podria aconseguir si no hi hagués una pila de gent que repetís un any rere l'altre. Aquest diagnòstic és molt positiu. Ja no ho és tant conèixer que entorn de 15.000 visitants provenen de la resta de la comarca. Són només un de cada deu habitants. La capacitat d'arrossegament és significativa, però limitada. En aquest punt els organitzadors tenen una gran capacitat de creixement. I, finalment, només 15.000 provenen de fora del Bages. Tenint en compte que hi ha grans bosses de població a menys de mitja hora de cotxe, hem de concloure que l'atracció que exerceix sobre l'entorn és molt baixa; gairebé insignificant percentualment.

A la llum d'aquestes xifres, la difusió a la mateixa comarca apareix com un horitzó de creixement immediat, clar, factible i amb gran potencial. La xifra d'assistents no ha de créixer indefinidament, però ampliar i diversificar és una obligació perquè és una garantia de futur. Fonamentar més de la meitat de l'atractivitat de la fira en una població que hi ha assistit moltes vegades potser serà massa confiat. L'Aixada és, clarament, una fira manresana. Ho diu la implicació cívica que la fa possible, i ho diu l'assistència. Que sigui també una fira molt bagenca hauria de ser el pròxim objectiu.