Tothom és molt conscient que posar en marxa un projecte com el Camí Ignasià requereix anys de feina. L'esplèndida realitat que avui és el camí de Santiago també va tardar molt temps a arrelar. Per tant, les xifres de pelegrins al camí que té en Manresa un dels seus puntals conceptuals i un dels seus extrems han de ser necessàriament molt modestes quan fa poc temps que el camí ha començat a ser impulsat de manera clara. Tanmateix, les dades disponibles són poc encoratjadores. Per tal que la ruta tingui un efecte dinamitzador sobre el turisme bagenc, cal que les xifres totals anuals s'enfilin fins a les desenes de milers de persones. Altra cosa serà imperceptible. I en el punt on som a hores d'ara amb prou feines es compten per centenars. Al sisè any en què es controla el nombre de viatgers la xifra ha quedat en 280 en tot el 2016. Molt menys que un al dia. El creixement és gairebé inapreciable. Tot fa pensar que, si no s'aconsegueix un impuls realment decisiu, el projecte pot quedar en ben poca cosa.
