L'Ajuntament de Manresa s'ha trobat a les mans la gestió directa del mercat de Puigmercadal no pas per una decisió meditada de voler prendre el timó d'una nau que s'enfonsa, sinó perquè no ha trobat un empresari privat que se'n vulgui fer càrrec. La gestió del concessionari anterior sumada a l'envelliment de l'equipament ha generat una situació gairebé crítica que té la millor expressió en la quantitat de parades tancades. Ahir el govern va voler projectar la idea que injectarà nova energia al mercat i li donarà una nova estratègia, orientada a especialitzar-lo en el producte local, afavorint que s'hi instal·lin productors i generant activitats que en subratllin aquesta vocació. És un enfocament correcte. Tanmateix, cal no perdre de vista que el mercat ja es nodreix, en bona part, de producte local, i que els clients que n'han desertat no ho han fet perquè el producte no els semblés prou bo o prou fresc, sinó perquè l'equipament i l'horari no són competitius. Aquest és el punt clau, i per atacar-lo calen inversions. Fer política comercial és necessari, però no suficient.
