bombolla? i ara!

La gran resposta dels governs davant la crisi s'ha limitat a deixar anar alguns frens que impedien la devaluació interna, però no s'ha legislat ni actuat per prevenir la repetició dels mateixos errors

27.03.2017 | 23:34

Torna a pujar el preu de l'habitatge. No pas a tot arreu, ni de la mateixa manera, però això no ens ha de tranquil·litzar: aquestes coses al principi sempre són localitzades, i ben aviat s'escampen.

En alguns indrets els increments estan assolint velocitats preocupants, i en qualsevol cas pertorbadores per a un escenari d'inflació continguda i baix preu dels diners. Però el sector i els seus analistes diuen que no ens hem de preocupar, que no hi ha bombolla, sinó tan sols una normalització del mercat. És justament el que van estar dient abans que la bombolla esclatés fa una dècada després d'inflar-se sense mesura durant els anys bojos, aquells en què el diner també era abundant i barat. Potser sí que les generacions estan condemnades a repetir els errors dels seus avis, i només cal veure l'auge dels populismes i el menyspreu a la recerca de la veritat, però estem també condemnats a repetir els errors econòmics de fa deu anys?

El PIB puja però la capacitat adquisitiva dels assalariats no segueix el ritme, i l'estirament de l'acordió fa que molts vegin com any rere any es redueix la capacitat adquisitiva dels seus ingressos. Com fa dècades, un altre cop és possible ser pobre amb una feina a jornada completa. I mentrestant els lloguers d'algunes zones es tornen inassequibles i els seus habitants de tota la vida es veuen expulsats perquè no poden seguir el ritme. Però no passa res, diuen els experts del sector; simplement el mercat s'està «escalfant» en llocs molt determinats. Això no es pot considerar una bombolla, afirmen; els que pateixen aquell escalfament poden emigrar a perifèries metropolitanes i a pobles de la província, on els preus són assequibles. I després, amb un immens cabreig, votaran als que prometin venjança contra el sistema.

La gran resposta dels governs davant la crisi, especialment després de la recaiguda, ha consistit a deixar anar alguns dels frens que impedien la devaluació interna per la via dels salaris. ¿S'ha legislat per impedir la persistència en els errors passats, i especialment la reaparició de les bombolles, que porta sense remei al seu esclat? ¿Actua l'administració pública, amb la força dels seus grans pressupostos, per incidir com agent al mercat, o espera que aquest s'autoreguli tot i que mai no ho ha fet? Diuen que en tot problema hi ha una oportunitat, però sembla que del problema de la crisi no se n'ha aprofitat l'oportunitat d'aprendre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema