Susana Díaz s'envolta de vaques sagrades: González, Zapatero, Guerra, Rubalcaba, que avalen i aplaudeixen el seu discurs de doble patriotisme: nacional i de partit. Patriotisme espanyol contra aquells a qui acusa de voler enfrontar la gent per mor del seu territori, és a dir, contra el nacionalisme català. I patriotisme de família socialista, proclamant l'orgull de més d'un segle d'història i d'haver governat l'estat espanyol durant vint-i-un dels dar-rers trenta-quatre anys. Catorze de Felipe González i set de Rodríguez Zapatero. Susana Díaz i els seus protectors i avaladors pensen que el millor actiu del PSOE és el seu passat, perquè el present està esquitxat de fracassos, divisió i enfrontaments. El missatge és clar: oblidem-nos del perdedor Sánchez i inspirem-nos en els anys de glòria, prescindint del fet que en aquells temps gloriosos també hi va haver notables fracassos, greus derrotes i episodis de vergonya. González va tocar el cel amb la punta dels dits però va acabar a l'infern dels escàndols de corrupció; va descobrir que el socialisme és la forma com els socialistes practiquen el capitalisme i quan va perdre les eleccions se'n va anar a covar butaques en consells d'administració amb el seu gat quàntic, blanc o negre però caçador de bitllets. Zapatero va donar una gran empenta al programa progressista de drets i llibertats, però el seu fracàs en la percepció i la gestió de la crisi econòmica va ser prou greu per amagar-se en un forat i no tornar a treure el nas. I tanmateix, heu-los aquí, en companyia d'Alfonso Guerra, que tant va fer per ensorrar González, i de Pérez Rubalcaba, que tant ha fet per convertir la conspiració contra Sánchez en un penós espectacle de masses, un assassinat de Juli Cèsar retransmès en directe amb profusió de ganivets i de sang. Però la tendència natural dels humans és la de maquillar el record del passat per embellir-lo; per una simple qüestió de confort mental, enter-rem la memòria dels episodis desagradables i ens quedem els bons moments. Els socialistes recorden González com el jove líder del llarg govern que va entrar a Europa, va modernitzar l'estat i va enterrar el soroll de sabres, i a Zapatero com el Bambi amb urpes que va fer fora Aznar el dolentíssim, la dreta de la dreta. I el sanedrí dels ancians espera que els electors de més de seixanta anys, que és el segment que el PSOE es disputa amb el PP, pateixin la mateixa amnèsia selectiva i votin la seva elegida, Susana Díaz, orgullosa patriota.