Manresa Alta és la Sagrera de la capital del Bages. A Barcelona, l'estrip ferroviari de la Sagrera és un esquinç a la trama urbana des de fa dècades. Se li han fet plans molt ambiciosos, encallats per tota mena de problemes: d'execució, de finançament i, ara, de corrupció. Si un dia l'acaben, la transformació d'aquell espai relligarà els barris avui separats per un ferrocarril que va arribar primer, i que els blocs de pisos van anar envoltant.
A Manresa, l'espai de Manresa Alta també és una ferida ferroviària oberta en un indret pràcticament deshabitat quan es van posar les travesses i les vies, i que el creixement urbà també ha anat envoltant de blocs de pisos i activitat econòmica. Però a diferència del cas de la Sagrera, a Manresa mai no s'ha elaborat un projecte ambiciós per eliminar l'estrip i recosir la trama urbana. Hem de recordar que entre la carretera de Santpedor i la plaça de Prat de la Riba, aquesta barrera només és travessada pel túnel del carrer Indústria, procliu a la inundació.
Ara sembla que posaran fil a l'agulla. A l'empara del nou pla general, Ajuntament i Generalitat han signat un conveni per estudiar un pla d'«integració de traçat ferroviari a la ciutat». Es donen un termini de 18 mesos per enllestir l'estudi, i no hi ha data per començar a fer realitat les seves propostes, però per alguna cosa es comença.
Cal encomanar-se a la fortuna o a la voluntat de tots plegats perquè el projecte que en resulti no acabi com la Sagrera, convertida en un descampat caòtic de vies de tren, obres aturades a mig fer, bassals immensos i munts de runa. L'àmbit de la nostra operació és enorme a escala manresana: més de 90.000 metres quadrats, l'equivalent a nou hectàrees. La major part de l'espai es dedica a coses que no s'han de fer dins la ciutat: magatzems ferroviaris, aparcament de trens i d'autobusos, traspàs de mercaderies... Eliminant tot això s'allibera una gran quantitat d'espai, i caldrà decidir a què es dedica. També s'ha de decidir com es paga el cost de tot plegat, que serà alt.
L'estudi que ara s'engega haurà d'incloure «l'establiment d'un sistema de finançament sobre la base dels estudis de costos i de rendibilitat econòmica i social». Atenció: rendibilitat econòmica, no només social. Si s'allibera sòl edificable, es generaran plusvàlues amb les quals es podrà pagar una part de l'operació. Aquest era el truc de la Sagrera, polèmica inclosa per les acusacions d'especulació.
