La Universitat de Lleida es farà càrrec de les enginyeries que la Universitat Politècnica de Catalunya imparteix a Igualada i, en el futur, ampliarà l'oferta educativa amb nous estudis no clarament especificats que s'afegiran al que ja està oferint ara. És una maniobra curiosa que segurament satisfà la voluntat de la UPC de retirar-se a les seves places més productives, però que genera una situació si més no singular en el mapa universitari de Catalunya. Que es replegui una institució que porta en el seu nom la vocació de ser present arreu i sigui substituïda per una universitat amb la qual la ciutat no té cap afinitat ter-ritorial és una expressió més de la falta d'un mapa rector de què ha de ser Catalunya en les seves múltiples dimensions. Igualada ha trobat un soci pel seu compte -substituint la marca UPC per una que és infinitament inferior en el rànquing del sector- i el mateix deuran fer les altres ciutats penedesenques amb les quals compartirà una futura vegueria. Els estudis potser estaran prou bé, però l'esquema general no hi ha qui l'entengui.
