Demà no hi ha diari. No vagin al quiosc perquè no el trobaran. Això no vol dir que avui no es produeixin notícies ni que els periodistes no les empaitin, ni tampoc que no les expliquin, sinó que ho faran a la ràdio, a la televisió, a les publicacions digitals i, fins i tot, a les versions web dels mateixos diaris que avui no es publiquen. Una anomalia que té la seva explicació històrica, però una anomalia al capdavall.
Hi ha tres dies l'any en què no es publiquen diaris, i això passa tant a Catalunya com a Espanya. En això, com en altres coses, les semblances superen les diferències. Dels tres dies sense diari, dos coincideixen: són el Divendres Sant i Cap d'Any. La diferència és que Catalunya es queda sense diaris el dia de Sant Esteve i Espanya ho fa el dia de Nadal. La raó es troba en la tradició gastronòmica familiar: a gran part d'Espanya sempre s'ha celebrat la nit de Nadal, la Nochebuena, amb àpats abundosos que reuneixen tota la família. El 24 de desembre a la tarda tothom està pendent d'aquestes trobades, i no d'escriure i imprimir diaris. A Catalunya, la tradició se centra en el dinar del dia de Nadal, i abans de la barreja de cultures per la immigració, la vetlla era una jornada laboral força ordinària i sense cap més extra que una mica de coca i mistela a la sortida de la missa del gall. El dia de Nadal tothom estava pendent de l'àpat familiar, que enllaçava amb el sopar, i ningú no estava per escriure i imprimir diaris. Allà on els calendaris s'unificaven i s'unifiquen és en el Cap d'Any. El primer de gener no hi ha diaris perquè el 31 de desembre la gent, inclosos periodistes i impressors, està preparant i després celebrant la nit el canvi d'any, i a més a més el dia 1 al matí tothom es lleva tard i no està per sortir a comprar diaris. O això se suposa.
I, finalment, hi ha el Divendres Sant. Aquest dia l'absència de diaris no és degut a cap activitat gastronòmica familiar, sinó al pes de la tradició catòlica. Temps era temps, aquest dia de l'any es tancava tot, absolutament tot, excepte les esglésies, de les quals sortien les processons. Es commemorava la mort de Jesús i tothom, creients i no creients, feia dol i penitència. Ni cinema, ni teatre, ni música profana. Ni quioscos oberts, ni diaris.
Avui es continuen fent grans festes el dia de Nadal i la nit de Cap d'Any, però el dol de Divendres Sant és una pràctica privada per a una part de la gent. Per a la resta, és un festiu més. Però sense diari.
