El Bàsquet Manresa, un dels emblemes de la ciutat, té un horitzó doblement enterbolit. D'una banda, si no hi ha una remuntada extraordinària, quan acabi la competició tornarà a ser un equip de segona divisió. Serà la tercera vegada en un quinquenni. Les dues anteriors es va salvar als despatxos perquè el peatge que han de pagar a l'ACB els equips que ascendeixen va actuar de barrera protectora.
En aquest període només un equip, l'Andorra (que rep una aportació pública del govern andorrà que equival a tot el pressupost de l'ICL), ha estat capaç d'abonar els cinc milions d'euros requerits per passar de la LEB Or a l'ACB. La resta hi han renunciat. Un d'ells, que ho va intentar tres vegades infructuosament, el CB Tizona Burgos, va portar el cànon a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, que aquesta setmana s'ha pronunciat amb una multa de 400.000 euros i un dictamen concloent: l'ACB imposa uns requisits «desproporcionats i discriminatoris» que infringeixen les lleis de la competència, pel que fa tant al cànon pròpiament dit com al fons regulador d'ascensos. L'ACB considera que la seva és una associació privada amb dret a organitzar-se com cregui convenient, i hi presentarà un recurs.
És notori que una resolució d'aquest nivell de contundència procedent d'un organisme de l'estat posa el sistema actual en una situació molt compromesa. A això cal afegir-hi que entre els clubs hi ha desavinences sobre el futur de la lliga, amb la perspectiva d'una competició europea que cada cop interessa més als grans i que condicionarà cada cop més els calendaris i el nombre d'equips acceptats a l'elit.
Per acabar-ho de complicar, ni tan sols no seria possible eliminar el cànon i el sistema d'ascensos i començar de bell nou. Hi ha equips que han pagat les quotes milionàries exigides i altres que no. Si es desmunta el sistema, l'ACB rebrà reclamacions de retorn dels pagaments que no és segur que pugui afrontar. I també pot rebre reclamacions per perjudicis dels clubs que en els dar-rers anys han aconseguit l'ascens i no l'han pogut consumar.
És difícil saber quin de tots els escenaris que s'obren pot resultar més beneficiós per al Bàsquet Manresa. La protecció que li atorga la condició de soci antic de l'ACB és digna de ser valorada, però també és possible que li convingués més un sistema d'ascensos transparent i més just que li permetés pujar i baixar sense grans traumes. Guanyar l'ascens a la pista pot ser més motivador que subsistir artificialment a l'elit. Hi ha equips de futbol que s'han especialitzat a viure així com a única manera de tenir un peu a l'elit, ja que no s'hi poden establir de forma permanent.
El que és segur és que l'actual confusió és molt perniciosa per a tota la lliga i especialment per a clubs en situació precària com el Manresa. L'ACB ha de tenir ràpidament un horitzó fiable que permeti planificar la pròxima temporada amb rigor. Entre jugar a l'ACB i fer-ho a la LEB Or hi ha tot un món, pel que fa tant a les finances com a les plantilles. Passar un altre estiu d'intriga i suspens per haver d'acabar muntant la temporada en un esprint és la millor manera de condemnar-se a un altre any de patiment.
Les autoritats esportives, amb el ministeri al capdavant, haurien d'intervenir, posar fi a l'actual desori i garantir un escenari de seguretat i joc net que permeti la convivència de clubs de dimensions continentals i equips com el Manresa que, amb tota la seva història i el seu considerable palmarès, són imprescindibles per configurar una lliga diversa, plural, i on el Barça no hagi de jugar cada setmana contra el Madrid.
