L'exposició al Casino que mostra les 36 propostes que aspiren a rebre fons dels anomenats pressupostos participatius de l'Ajuntament de Manresa posa en relleu com a mínim dues coses: d'una banda, la seriositat amb què els aspirants plantegen millores a la ciutat, ja que gairebé la totalitat dels presentats tenen tot el sentit i són perfectament defensables, no ja com a actuacions a benefici d'un col·lectiu, sinó en general de tot Manresa; i d'altra banda, que la ciutat presenta una quantitat insondable de mancances si coses tan bàsiques com algunes de les que es demanen han de ser aconseguides amb una mena de concurs en comptes d'entrar de forma ordinària en les inversions convencionals del govern. D'aquest i dels anteriors. Introduir més semàfors amb botó per fer el trànsit més fluid, posar llum a cal Teleca o restaurar la plaça del pare Oriol no haurien de ser iniciatives de col·lectius ciutadans concrets. Hauria de ser obra de l'administració ordinària i no s'hauria ni de demanar.
