L'enregistrament clandestí a David Bonvehí, número dos del PDeCAT, va desfermar una tempesta dins de JxS que ha escampat ràpidament a escala nacional. Ha estat així, en primer lloc, perquè PDeCAT i ERC han decidit no erosionar més una unitat ja prou precària i, en segon lloc, perquè per inconvenient que fos el que va dir Bonvehí sobre un hipotètic candidat autonomista, una frase robada que pot ser fruit de la deixadesa en l'expressió no és prova suficient d'impostura en una persona de trajectòria netament independentista.

En canvi, la crisi es manté viva a Manresa, on la disputa no és sobre idees sinó sobre comportaments personals. El problema fonamental és que s'atribueix l'enregistrament a dues persones -Mireia Estefanell, cap del grup municipal d'ERC i número 2 del govern de coalició amb CDC, i Pere Culell, anterior cap del grup d'ERC- que no han donat cap explicació al respecte. ERC va emetre un comunicat genèric negant l'autoria, res més. En un cas com aquest, s'argumenta la pròpia innocència o s'accepta la culpa i s'assumeixen les conseqüències. En ple ter-ratrèmol, no han fet cap de les dues coses. La protagonista calla, però els indicis que l'assenyalen són poderosos. La manca de resposta n'és un. En aquest context, l'alcalde, Valentí Junyent, l'aparta del govern. Al·lega que la seva relació mútua exigeix un nivell de confiança incompatible amb comportaments clandestins. És un raonament lògic. Se li pot retreure que hauria d'haver-se assegurat millor de tenir la comprensió d'ERC, però reaccionar amb el rigor que tan sovint trobem a faltar en els polítics és inobjectable. D'altra banda, la continuïtat -o el retorn- d'una persona tan qüestionada per la sospita i per tants dies de comportament incomprensible es fa difícil d'imaginar. Estefanell, que ja no havia destacat com a tinent d'alcalde, no ha fet aquests dies decisius cap mèrit per continuar en el càrrec.

Tanmateix, la reacció d'ERC ha estat la que era de témer perquè és habitual en qualsevol col·lectiu: el grup defensa la seva cap de colla i acusa l'alcalde de reaccionar de forma unilateral i desproporcionada. També és una resposta humanament comprensible. ERC potser hauria acceptat empassar-se algun gripau, però no vol ser humiliada.

La qüestió és: i ara, què? CDC, amb vuit regidors, no pot governar en solitari. Una aliança estable amb una combinació que no inclogui ERC és improbable. I tampoc no sembla plausible que ERC pugui liderar una aliança sense CDC. Per tant, l'única alternativa realment viable és un acord de CDC i ERC, amb ERC a dins del govern o a fora. Si els republicans decideixen trencar amb Junyent i deixar-lo a la intempèrie, CDC sobreviurà pidolant suports al ple i sense cap mena de capacitat política. Això seria molt negatiu per a una ciutat que el que necessita, precisament, és una acció de govern enèrgica i transformadora. D'altra banda, si els republicans decideixen sortir de l'executiu i donar-li suport extern, segurament el perjudici principal serà per a ells mateixos. Per tant, aquesta és una partida que no pot tenir guanyadors.

Les dues parts arrosseguen una quota de responsabilitat en aquest atzucac. ERC té a les seves files la desencadenant del problema; la reacció de l'alcalde, encara que correcta en principi, ha resultat contraproduent. Per tant, ningú no es pot desentendre. Els correspon negociar i trobar una solució que garanteixi el govern municipal estable i operatiu que Manresa necessita. Els ciutadans que els van portar a l'Ajuntament tenen tot el dret d'exigir-ho.