Som aproximadament a dos mesos de la data en què segurament el president Puigdemont convocarà el referèndum que ha d´obrir la porta a la nostra llibertat nacional. Aviat farà set anys d´aquella gran manifestació de juliol de 2010 contra la gran retallada de l´Estatut per part del Tribunal Constitucional, un estatut que els catalans havien aprovat en referèndum i que ja havia estat «cepillado» a fons pel Congrés de Diputats uns anys abans.

Fa set anys, doncs, de l´inici dels despertar independentista majoritari dels ciutadans de Catalunya. En aquests set anys hem fet cadenes humanes de 400 quilòmetres, hem penjat estelades a cims i balcons, hem comprat samarretes i tota mena de marxandatge, hem explicat els nostres objectius a casa nostra i al món, hem fet actes, reunions i debats de tota mena. Hem fet de tot, i pràcticament sempre amb el somriure a la boca. Però també hem discutit i discrepat, en privat i en públic. I de vegades hem desconfiat fins i tot dels que teníem a la vora. Però malgrat això sempre hem superat les malfiances i hem tirat endavant. I divendres passat, al Palau de la Generalitat, tots els membres del govern i desenes d´alts càrrecs van signar i reiterar el seu compromís d´unitat per preparar i convocar el referèndum.

Però a Manresa, a causa de l´enregistrament ocult d´unes converses polítiques i la seva posterior divulgació, des de fa dies que ha sorgit un conflicte que no s´ha superat. I s´està posant en dubte la col·laboració dels que havien de treballar colze a colze per millorar la ciutat perquè ja no es tenen prou confiança. A hores d´ara, el pacte de govern municipal perilla i estem convençuts que només es podrà reconduir la situació amb l´esforç i la generositat de totes dues parts, tal com ja s´ha fet a escala nacional, per tal que cap crisi de confiança no afecti el desenvolupament del procés.

Per això, la territorial de l´ANC a Manresa i Òmnium Bages manifestem públicament allò que molts manresans pensen: convé que no es trenquin els ponts de confiança i col·laboració entre les forces independentistes del govern municipal, perquè això resta credibilitat al procés nacional, que només assolirà el seu objectiu si tots els sobiranistes van junts i demostren una unitat d´acció sense fissures. I per assegurar la unitat són imprescindibles la generositat i flexibilitat. Generositat a l´hora de donar explicacions i, si és el cas, d´admetre errors. Flexibilitat, també, en les decisions, que sempre poden ser matisades o reformulades, sense haver de desdir-se´n.

En totes les relacions humanes, siguin familiars, de feina, d´oci o de política sempre ens veiem obligats a pactar, cedir, afluixar i confiar. La territorial de l´ANC a Manresa i Òmnium Bages fem una crida a tots els implicats -incloent-hi els militants dels dos partits, que segur que tenen un gran pes en les decisions que es puguin prendre- perquè facin tots els esforços possibles per trobar una sortida positiva a la situació. Manresa i el país s´ho valen i ho necessiten.