Solsona acaricia des de fa anys el projecte de tancar al trànsit la part històrica de la ciutat. Com arreu, l'evidència tècnica que per treure la zona de la decadència cal limitar-hi el trànsit rodat xoca amb la resistència dels residents i del comerç. La instal·lació de pilones hidràuliques regulables i accionables pels veïns s'ha desplegat a un ritme lentíssim precisament per aquesta resistència. Els ajuntaments, i el de Solsona no n'és una excepció, temen trobar-se amb una reacció veïnal irada i administren amb comptagotes l'aplicació del sistema que hagin elegit: pilones a Solsona, càmeres a Manresa, o el que sigui en cada municipi. Solsona està fent de puntetes un pas més en el procés de tancament, que encara és lluny d'haver-se completat. Tots els indicis permeten afirmar, però, que una zona històrica de dimensions reduïdes i de gran valor patrimonial com la solsonina és la candidata idònia per a aquesta operació, que arreu acaba afavorint el comerç i el turisme. La prudència és una virtut, però si és l'excusa per no acabar de completar mai el projecte, ja no ho és tant.