Les eleccions de diumenge han dividit França entre dreta i esquerra, però no en un sentit ideològic sinó geogràfic. El mapa dels departaments on han guanyat Macron o Le Pen mostra dues taques situades al costat dret i esquerre del gràfic. El llevant, les regions més properes al centre del continent o a la Mediterrània, s'ha decantat per Marine Le Pen. Les de ponent, les més properes a l'Atlàntic, per Emmanuel Macron. És una figura curiosa, però també enganyosa, com totes les que es dibuixen amb pinzells massa gruixuts. Hi ha un altre mapa més significatiu, però més entretingut de consultar, i és el que baixa fins al detall dels municipis. En aquest altre mapa els colors es veuen més barrejats, però tanmateix hi ressalta un fenomen: la dreta ultranacionalista del Front Nacional no és gaire ben acollida a les grans ciutats, i les poblacions que lidera són especialment les mitjanes i les petites, tant en àrees rurals com d'indústria envellida. I, sobtetot, a Le Pen no li proven els aires de París.

El 21% i el segon lloc obtingut per la líder dretana al conjunt de França es converteix en el 19% i el quart lloc a Lille, tot i ser una ciutat industrial afectada per la crisi; a Bordeus baixa fins al 14%, també en quarta posició. I tant a Lió com a París baixa fins al cinquè lloc, per sota del desastre socialista; a la ciutat del Roine obté el 9%, i a París queda una centèsima per sota del 5%. París s'ha decantat obertament per Macron, aquest exministre liberal de François Hollande que va aparèixer de sobte fa quatre dies i va començar a progressar a les enquestes a mesura que es multiplicaven les males notícies a la dreta (escàndol de nepotisme de François Fillon) i a l'esquerra (elecció del pitjor candidat possible, Benoit Hamon, a les primàries socialistes). Molts francesos han votat Macron perquè la resta els feia por (Le Pen, Mélenchon) o els irritava (Fillon, Hamon). A París, aquests francesos han resultat ser encara més nombrosos.

París ha girat l'esquena al nacionalisme aïllacionista que, en canvi, té una gran requesta a províncies. És el mateix fenomen que posa distància entre els resultats de Trump a Nova York i als Estats Units profunds, o entre Londres i la resta d'Anglaterra en el referèndum del Brexit. París és la capital de França, però en aquestes eleccions ha mostrat estar més a prop del país imaginari de les ciutats cosmopolites que prefereixen les xarxes obertes en lloc del tancament mental.