La rendició d'Estefanell

Estefanell hauria pogut sortir el primer dia a donar la cara, declarar-se culpable i plegar, o bé passejar-se per totes les ràdios i les televisions dient: «jo no he sigut, l'acusació és falsa, repto a demostrar-la, és una maniobra perquè no es parli del que diu Bonvehí». En aquest segon cas, Esquerra no hauria tingut altre remei que fer-li costat fins al final, perquè el contrari faria lleig. Si ho hagués fet així, potser Ju-nyent hauria dubtat abans de destituir-la, i si no, Fontdevila hauria pogut argumentar que no podia deixar de defensar-la. Les forces haurien estat més equilibrades. Però la direcció nacional d'Esquerra va emparar el silenci, per no perjudicar les relacions entre els socis del procés, i això la va acabar deixant als peus dels cavalls. El que digui a partir d'ara pot ser important per a ella, però ja té poca rellevància política.

Sempre ens podrem preguntar quanta gent del partit a Manresa tenia veritables ganes de protegir una regidora tan lligada a Pere Culell, el cap de llista que els va deixar plantats. El sacrifici d'Estefanell no desencalla només la crisi del pacte de govern, sinó la preparació de les properes eleccions municipals, de les quals només se sabia que ella no encapçalaria la llista.

Persisteix tanmateix un problema: el que mana no és regidor. Els contactes d'aquests dies han tingut com a protagonista l'alcalde Junyent, que lidera el grup municipal convergent, i Ramon Fontdevila, que no forma part del republicà.

En tot cas, l'embolic sembla (sembla!) superat. Manresa continuarà governada per una coalició entre el PDeCat i Esquerra amb majoria més que absoluta, que fins a aquest episodi havia demostrat una positiva capacitat d'entesa. L'absència d'Estefanell no ha de suposar cap pèrdua sensible de capacitat política de l'equip de govern, i com menys interfereixi el record del seu cas, més fàcil serà aconseguir una bona recomposició del cartipàs. Des de la prudència, perquè diuen que no s'ha d'intentar arreglar allò que ja funciona.