Amb l'equip esportivament descendit, els directius i màxims responsables del Bàsquet Manresa diuen que s'han d'aferrar a l'ACB, que si baixen a la LEB no hi ha garanties d'ascens immediat ni per la via esportiva (caldria un pres-supost desorbitat per a les possibilitat del club) ni pels problemes econòmics que arrossega l'entitat (encara que, sortosament, el balanç de l'any s'equilibra). És a dir, que la cançoneta de la temporada al Nou Congost que un descens podria anar bé per eixugar deute i tornar a començar, ara es veu que no era ben bé així. No està descartat que al club li torni a sonar la flauta i pugui jugar la temporada que ve a l'ACB, però hi ha moltes possibilitats, també, que això no sigui així i que la LEB aparegui com a purgatori (o condemna, depèn dels temps que es tardés a tornar a l'elit). El Manresa Esportiu Bàsquet hauria de tenir entre les seves claus per a l'èxit econòmic poder fer un equip que generi alguna il·lusió, que és sinònim de tenir aspiracions i de fer una plantilla amb jugadors de nivell ACB. Guanyar omple més pavellons que no pas ser el darrer.
