Batalletes. Fa mig segle, quan estudiava al Lluís de Peguera, els dies de fira anàvem als autos de xoc que s'instal·laven al costat mateix. L'entranyable Caspolino! En aquella hora sense públic ens donaven un grapat de fitxes al preu d'una, i allargava molts minuts la durada de cada viatge. Els autos de xoc eren al costat de l'institut perquè totes les atraccions mecàniques s'instal·laven al Passeig: en aquests solars o en el que s'obria al costat de Correus.

En aquell temps la fira, tant la de Sant Andreu com la de l'Ascensió, tenia una disposició compacta: els cotxes de xoc, els cavallets, el tren de la bruixa, s'escampaven pels solars, i a l'andana central del Passeig hi trobàvem les tómboles, el tir a l'escuradents amb escopetes tortes, la pesca d'ànecs, el cotó de sucre, les llargues parades de joguines barates. Això era la fira, de Crist Rei a la Bonavista. Els paradistes d'artesanies diverses, l'ocupació de Guimerà i el primer tram de Passeig, el protagonisme organitzat del comerç local, vindrien més tard.

La ciutat va créixer, es va dinamitzar, la fira va ser alguna cosa més que l'aturada periòdica dels firaries nòmades, i aquest mateix creixement i aquesta mateixa dinamització va expulsar els cavallets i els autos de xoc dels solars que ocupaven. El dia que se'n van anar al barri de la Sagrada Família, la fira va trencar l'encís que li donava el seu caràcter compacte. El que no pot ser, no pot ser, i a més a més és impossible: els vells solars havien sentit la crida indefugible de l'edificació. A més a més, el nombre d'atraccions també creixia. Les van enviar a l'esplanada resultant de cobrir la via dels Catalans, l'actual avinguda Francesc Macià. Un desplaçament de més d'un quilòmetre. Botigues al Born i a Guimerà, tómboles i frankfurts greixosos al Passeig, autos de xoc a un quart d'hora de caminada. La fira dispersa. Però a Manresa hi ha molta gent, i al Bages, encara més. I molta gent vol dir gent per tot.

Ara les atraccions encara se'n van més lluny: als Trullols. A més de dos quilòmetres i mig de Sant Domènec. La idea de fer un volt per la fira i mirar-ho tot, incloses en aquest «tot» les botigues del centre, esdevé impossible. Si de cas, s'han de fer dos volts, un al centre i un altre «allà dalt». Amb un matís: «allà dalt» és un polígon comercial. Hi ha un hipermercat i establiments de diversos gèneres, de la roba esportiva al basar xinès. I uns cinemes i mitja dotzena d'atipadors. No és glamurós però és autosuficient.