EDITORIAL

Petita revolució a la Patum

La decisió de sortejar 152 salts de plens podria esdevenir un gir profund en el funcionament de la festa berguedana

10.06.2017 | 08:02

La Patum, com altres festes populars, és un ritual protagonitzat per comparses constituïdes informalment, al qual els ciutadans assisteixen com a participants. En el cas de la Patum els assistents són molt actius i la seva presència forma part de l´espectacle, alhora que és important que siguin ben conscients del que van a fer. Però per actiu que sigui el seu paper, se situa en un pla clarament diferent del que ocupen els veritables oficiants, que són els responsables de menar les guites o de convertir-se en dimonis pirotècnics. El pas d´un rol a l´altre no segueix un mecanisme establert. Vincles familiars, d´amistat i de costum regulen la integració en les comparses i, per tant, són aquests vincles els que obren les portes dels papers principals. Hi ha gent que se sent perfectament còmoda amb aquesta manera de fer i no hi veu cap barrera, i gent que considera tot el contrari. El que per a uns és un entranyable mecanisme consuetudiari que forma part de la tradició de la festa, per a d´altres és un sistema excloent que consagra l´amiguisme i la formació de clans. Aquesta situació és aplicable a la Patum i a d´altres festes amb funcionaments similars. La diferència és que la gran festa berguedana no només ha estat nomenada Patrimoni de la Humanitat, sinó que s´ha convertit en un emblema de la cultura popular del país, amb una forta presència mediàtica. Aquesta nova realitat fa que les coses no puguin ser exactament iguals que fa uns quants anys.

Que la festa hagi estat tradicionalment liderada per un grapat de famílies i uns pocs centenars de persones ha estat determinant per crear en aquest col·lectiu un fortíssim sentiment de responsabilitat i d´amor per la Patum, compromís que ha estat, ben segur, la clau de la seva pervivència al llarg del temps contra totes les dificultats i contra el vaivé de les modes. Però aquest sistema de govern fa la celebració molt poc manejable quan la seva dimensió i les exigències que la societat moderna planteja als actes de masses demanen una intervenció directa de l´administració, amb diners i amb efectius humans. Alhora, el fet que l´administració hi tingui un paper principal comporta unes certes exigències de democràcia interna i de respecte a l´interès general. Quan s´esdevé aquest canvi, el sistema de governança també ha de canviar. La creació del Patronat de la Patum va ser un pas important en aquest sentit, però s´ha demostrat insuficient.

Aquest any, un problema en una comparsa que –signe dels temps– ja no ha pogut ser resolt de portes endins, ha generat una reacció enèrgica del govern de la CUP i ha acabat portant a una situació insòlita: 152 places de dimoni del salt de plens que fins ara es concedien per vincles personals seran sortejades sense limitacions entre tothom qui vulgui demanar-ne una. Caldrà veure com funciona. Sigui com sigui, és una petita revolució. Passada la festa, Ajuntament i patumaires tindran una experiència per valorar i hi haurà a sobre la taula nous elements per concebre un gir profund en la governança de l´esdeveniment que en mantingui, alhora, l´esperit de sempre. Trobar l´equilibri just no serà fàcil, però està clar que l´instrument per aconseguir-ho és un Patronat reformat que tingui una veritable capacitat d´arbitratge i de decisió i que pugui obrir la festa de manera que tothom la senti completament seva.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema