El tren va arribar a l'estació de Manresa que avui coneixem com la de la Renfe fa 155 anys. La configuració de la zona va quedar definida com ara quan es va obrir la carretera de la Bauma els anys setanta. Durant mig segle els accessos a l'estació han estat com ara. I durant tot aquest temps ha estat una estació situada al mig d'una carretera, sense ni tan sols una vorera. Per accedir-hi des del pont de Sant Francesc s'ha de caminar pel mig de la carretera perquè en el més d'un segle que fa que existeix el pont cap administració no ha tingut el que cal per posar-hi una miserable vorera. Per entrar a l'àmbit de l'estació hi ha un forat en un mur. La situació és tan indigna que no admet qualificatius. Dilluns comença l'obra que permetrà caminar per una passarel·la entre el pont i l'estació, amb un sistema de construcció volada. És una gran notícia que només arriba un segle tard i que ens recorda que ens hem de preguntar com és possible que una situació tan evident i infecta s'hagi mantingut tant temps i continuï encara així en bona part.