L'Ajuntament de Calaf ha decidit sortir del Consorci de l'Alta Anoia, que perd, d'aquesta manera, el seu únic municipi demogràficament significatiu. Sense Calaf no és que no hi hagi Consorci, és que no hi ha Alta Anoia. L'organisme, doncs, és definitivament mort i enterrat. La raó per la qual el govern d'ERC encapçalat per Jordi Badia surt de l'organisme és que tem que el consistori quedi atrapat en un embolic de deute i responsabilitat legal. Per la seva banda, CiU nega que sigui així. L'argumentari tècnic quedarà per als tècnics, i com sempre que hi ha disquisicions jurídiques, no serà gens fàcil que les parts enfrontades es posin d'acord. Però el que no sembla gaire debatible és que la sortida de Calaf és un afer que importa de forma molt prioritària a la resta de membres de la comarca, que es troben amb el Consorci irresolublement desballestat. Aquest no és un afer només de Calaf, sinó de tots els ajuntaments implicats, i és entre tots que hi haurien de trobar una solució.
