Sis anys després que l'Associació de Veïns del Barri de la Rampinya de Sallent presentés un recurs contra la part del pla urbanístic de Sallent que permetia l'ampliació del runam del Cogulló, i que es posés en marxa un procés que ha tingut un impacte enorme llavors imprevist, totes les cartes són sobre la taula. Durant aquest temps hi ha hagut una sentència que anul·la aquella part del pla urbanístic, hi ha hagut una execució de sentència que fixa per al 30 de juny la fi dels abocaments, i hi ha hagut el reconeixement per part d'ICL que els terminis previstos no es compliran perquè la posada en funcionament de la nova rampa de l'explotació de Súria no estarà a punt a temps. Aquest reconeixement s'ha produït massa tard i enmig d'un procés de relleus al capdavant de l'empresa, que ha passat de mans de José Antonio Martínez Álamo a Pablo Lastres i d'aquest a Carles Alemán.

Des que es va fer evident que ICL no estava en condicions de complir el pla previst, la pressió ha anat en ascens. El darrer trimestre ha estat trepidant i ha estat viscut per totes les parts amb la incògnita de què passaria l'endemà del dia 30 de juny. En aquest temps, un runam que ha estat al mig del Bages durant dècades, contaminant rieres i aqüífers durant bona part de la seva història davant la indiferència general, sembla haver estat capaç de mobilitzar tot el país. No consta que hi hagi hagut un cervell coordinant tot el que ha passat durant aquests mesos, però el més versemblant és que hi sigui i, si hi és, se li ha de reconèixer que ha fet una bona feina.

Miners i empresaris vinculats a la mineria han aconseguit crear al Bages un clima social de gran acord sobre la necessitat d'impedir que el pla de creixement de la mina quedi estroncat per la prohibició dels abocaments; ICL, amb el coneixement del jutge i de la Generalitat, ha elaborat una proposta alternativa que inclou una pròrroga dels abocaments limitada en el temps i en el tonatge; aquesta proposta ha estat difosa als partits polítics i ha donat lloc a una resolució que acaba de ser votada al Parlament de Catalunya i que insta el Govern a implementar una solució que, entre altres coses, inclogui la pròrroga de dos anys que demana l'empresa; i finalment, però no menys important, una jutgessa de Manresa ha dictat una resolució a requeriment d'un soci de l'Associació de Veïns de la Rampinya que obliga la junta d'aquesta entitat, la que va iniciar el procés amb la seva denúncia, a convocar la setmana que ve una assemblea per informar dels detalls del plet.

Totes les cartes són sobre la taula. El jutge del TSJC Manuel Táboas, que ha d'estudiar la proposta alternativa d'ICL beneïda pel Parlament i per la majoria de la societat civil del Bages, ho té tot a favor per validar una alternativa que, al capdavall, modifica una data que no va ser dictada pel magistrat, sinó acordada per l'empresa i el Govern i validada per ell. Amb la solució final encarada, resta només la incògnita de si algú hi presentarà recurs en el cas que, com sembla previsible, el nou pla tiri endavant. I en aquest punt pot ser crucial el fet que un veí, de forma completament desinteressada segons el seu testimoni, pugui influir en el fet que un eventual recurs de l'entitat denunciant no pugui ser decidit per la junta de l'associació sinó que hagi de ser aprovat per l'assemblea. A hores d'ara, l'última incògnita és si hi haurà algun moviment final en aquesta partida iniciada fa sis anys amb un contenciós que ningú, començant per la mateixa empresa, no va valorar com calia.