Les xifres del recompte que publiquem avui fan concloure que la paritat és molt lluny d'haver-se assolit als nostres ajuntaments. Dos terços dels regidors són homes, i nou de cada deu alcaldes són homes. Les xifres són demolidores i constitueixen un incompliment dels compromisos contrets per tots els partits d'avançar cap a les llistes igualitàries no només en percentatges totals, sinó en les posicions amb possibilitats reals de convertir un lloc en les llistes en un seient en un consistori. Però les dades ens diuen més coses si les mirem de més a prop. La igualtat és més a prop com més urbana és una comarca. Al Bages, la relació entre homes i dones és de 6 a 4, no tan lluny de la igualtat, a l'Anoia és una mica pitjor, bastant pitjor al Berguedà i molt pitjor a la Cerdanya i el Solsonès, on la proporció és de 7 a 3. La igualtat en política ha de ser, doncs, fruit de models de vida en què hi ha més dones independents, models que són més factibles en els municipis grans que en els pobles petits. La igualtat, doncs, és fruit de formes de vida i de guanyar-se la vida cap a les quals cal avançar.
