Si ara mateix tanquessin totes les escoles concertades de Catalu-nya, hi hauria places suficients a les de titularitat pública per acollir tots els nens i nenes que es quedarien sense? La resposta és que no. Malgrat el seu creixement, la dimensió i extensió de la xarxa pública ha tingut sempre en compte l'existència de la privada concertada, que al seu torn ha estat i és una peça fonamental per garantir que totes les famílies puguin enviar els seus plançons a una escola finançada pels pressupostos de la Generalitat, encara que les condicions no siguin d'igualtat estricta.

Qui pretengui posar fi a aquesta dualitat per raons de projecte polític, ha de dir-ho obertament i presentar un pla de transició i la seva derivada financera, ja que si es tracta d'eliminar el sistema de concerts, caldrà construir i dotar un munt de nous centres públics, o bé comprar els concertats que s'hi avinguin. I si es vol resoldre la dualitat en sentit contrari, llavors del que parlem és de privatitzar la titularitat i la gestió dels centres de la xarxa pública. En qualsevol dels dos casos, s'ha de dir obertament, sotmetre-ho al debat de les institucions democràtiques i del conjunt de la societat, que hi tindria molt a dir. Cal imaginar que la proposta privatitzadora seria acollida amb grans mostres de rebuig de molt amplis sectors, tant per motius d'afectació directa com de concepció del model educatiu. L'aplicació del liberalisme econòmic als serveis públics essencials no gaudeix de gaires suports a la nostra societat. Però la desaparició accelerada dels concerts que fan accessibles les escoles privades a la majoria de famílies també provocaria un ampli moviment en contra, també per raons d'afectació directa i de model educatiu, tot i que les reaccions a favor no mancarien. En qualsevol cas, seria un afer massa important per despatxar-lo amb una ordre administrativa signada per un cap de negociat. Estaríem parlant d'una de les lleis més importants de la dècada i potser del segle, i el debat hauria de ser llarg, extens, participatiu, molt ben informat i molt garantista.

I en canvi, hi ha governs municipals que es consideren facultats per saltar-se tots aquests requisits i prendre decisions com si el model educatiu del país fos competència municipal. Només a tall d'exemple, el de Berga ha exclòs la concertada d'una línia de subvencions perquè el seu model, el del partit del govern local, dóna preferència a la pública. I ja està. Això sí que és anar per feina!