Fa mig segles, amb Franco governant amb ma de ferro i la seva cort rient-li les gràcies i parant la ma, qualsevol menció als partits polítics llavors prohibits havia d'anar acompanyada sempre de l'adjectiu «il·legal». No és que se'ls esmentés gaire, i quan es feia era arran de detencions i condemnes, especialment de militants comunistes. Llavors la informació oficial, fidelment reproduïda per tots els diaris, esmentava que s'havia desarticulat una cèl·lula «del ilegal Partido Comunista de España». De vegades afegien un altre adjectiu, «clandestino», perquè els comunistes militaven amagats sota les pedres, per òbvies raons de seguretat. Però en qualsevol cas, el PCE era designat com «el ilegal PCE», com ho eren els sindicats, o l'Assemblea de Catalunya i tots els grups que en formaven part. I pobre del diari que s'oblidés de l'adjectiu: des de la superioritat política de la dictadura li podien caure llamps i trons.

Avui cap superioritat no pot obligar a premsa, ràdio i televisió a aquesta mena de disciplina, però una bona colla de mitjans s'apunten de grat i amb entusiasme a fer seu el llenguatge oficial del govern espanyol i a afegir sempre l'adjectiu «il·legal» a la paraula «referèndum», quan parlen del que el Govern de Catalunya preveu celebrar el dia 1 d'Octubre. Començant pel diari que fou referència de la transició, i continuant tota la premsa de Madrid, la televisió que se suposa que és de tots, i els reis de les ones radiofòniques, cap d'ells no sembla capaç d'emetre la paraula «referèndum» tota sola; ha de ser sempre l'expressió completa «referèndum il·legal», com si per al mateix dia n'hi hagués convocar un altre de legal i existís alguna possibilitat de confusió. És informativament necessària aquesta insistència? La resposta és que no. De fet, com que encara no ha estat convocat, tampoc no ha estat encara il·legalitzat, de manera que l'epítet fins i tot peca de manca de rigor.

El truc lingüístic d'ajuntar sempre substantiu i adjectiu el practica profusament la vicepresidenta Sáenz de Santamaria, a la que algun psicòleg li deu haver dit que d'aquesta manera pot arribar a modelar la ment dels receptors sense que se n'adonin, fent que de tant escoltar-ho assumeixin que el referèndum és il·legal com una cosa natural, per definició i sense debat possible. I com en els temps del Generalísimo, la premsa (i la ràdio, i la televisió) del règim segueixen obedients la consigna. Quina pena.