El principal perill de les activitats industrials que fan malbé el medi mentre l'exploten o que contaminen amb residus és que les seves accions deixin una ferida oberta a les poblacions per on passen. Ho saben bé tots els pobles miners. Els esvorancs que van quedar al Berguedà amb les mines de carbó (tot i que després ens va permetre descobrir la petjada dels dinosaures) o els problemes que hi ha amb runams de sal com ara el del Cogulló de Sallent en són un exemple. A Cardona, la sal va quedar dipositada sobre l'anomenada Vall Salina, que té un rierol procedent del diapir. Hi queden 4 milions de tones de residu, de molt baixa qualitat, per retirar. Ercros diu que plega i que no aprofitarà més aquesta sal. S'acaba el negoci, i per a Cardona queda, un altre cop, el problema. L'ideal seria que aquestes muntanyes de residus s'aprofitessin i es retiressin en una operació que podria generar un cert negoci, però si aquest fos inviable, caldria que el Govern de la Generalitat fes una feina de suplència per netejar aquesta vall.
