Capitalisme global és que coneguis un mestre jubilat del Canadà i li diguis: vostè és l'amo de la funerària que potser m'enterrarà a Manresa. L'home obrirà uns ulls com unes taronges, de manera que l'hi hauràs d'explicar.

Li explicaràs que fins fa menys de quaranta anys a Manresa hi havia hagut dues funeràries familiars, la dels Fontanet i la dels Alcañiz, que es repartien un mercat més o menys estable. Llavors s'hi va ficar l'Ajuntament i van començar els embolics. Després van arribar els grups empresarials que col·leccionaven funeràries per allò de les «sinergies». I després el capital mundial es fa fixar en el negoci. Senyal que és un bon negoci, de rendiment assegurat. Diuen que només existeixen dues certeses: que morirem i que pagarem impostos; alguns s'escapoleixen de la segona, però ningú de la primera. I el deure d'enterrar o incinerar els difunts ja no és només una obra de misericòrdia sinó una exigència de les lleis de sanitat. El negoci és segur en termes de demanda, i han aconseguit que també ho sigui en termes de rendiment garantit.

Però el capitalisme mundial es caracteritza perquè els drets de propietat viatgen de punta a punta del planeta sense visat ni cues a la duana. No podem anar on volem, i encara menys si som refugiats miserables, però podem comprar accions d'empreses on no ens deixen anar a treballar. El grup de funeràries al qual pertany la manresana Fontal va acabar en mans d'uns inversors britànics que ara se la venen, segons les notícies, a uns inversors canadencs. I qui són? Doncs l' Ontario Teachers Pension Plan. O sigui, el Fons de Pensions dels Mestres d'Ontario, que assegura la jubilació de professors retirats no només de la ciutat sinó de tot el país, amb 318.000 inscrits entre jubilats i treballadors. Per això, si coneix un mestre canadenc, li pot dir: espero que em proporcioni un funeral com cal.

Per què aquest fons compra funeràries d'aquí? Sens dubte, perquè és una inversió segura i rendible. Aquests fons fan treballar els diners dels seus cotitzants per multiplicar-los i pagar les pensions. Remenen molts diners i influeixen en els mercats. El meu pla de pensions el gestiona un fons que també inverteix en coses, i vés a saber de què és propietari directe o indirecte. El meu futur econòmic tant podria estar vinculat als rendiments d'un centre d'investigació mèdica com als d'una fàbrica de mines antipersona. Quina angúnia.