Aquest any no hi ha rescat, ni miracle administratiu. La llei de l'esport, la de les victòries i les derrotes, ha condemnat l'ICL a la segona divisió del bàsquet de la lliga estatal, la LEB. Ningú se'n pot queixar, perquè enguany, a Manresa, les coses no es van fer: el model d'estrènyer el cinturó fa que no sempre es pugui mantenir la respiració. Aquest any ofegats i ahir es va saber la sentència definitiva: el Manresa no és entre els 17 equips que lluitaran pel títol ACB. No hi és i no hi podrà ser ni que prosperi el recurs que vol presentar el Betis per fer una lliga de 18 equips. La hipotètica plaça d'aquest divuitè equip no seria per als bagencs. Toca fer foc nou en l'àmbit esportiu i també en la direcció social del club perquè ara per ara l'entitat està sense president. S'ha començat a treballar el mercat, s'ha incorporat un parell de jugadors que sembla que poden aportar solidesa per afrontar la LEB i buscar a final de la propera primavera una plaça d'ascens a la lliga dels millors.
