Les portades dels diaris són mosaics de continguts dispersos, però intentar relacionar les peces pot ser un exercici entretingui i una bona gimnàstica per a la imaginació. Per exemple: a la portada de dijous passat es destaquen el reportatge sobre les històries d'amor nascudes entre participants de diferents països al festival de cant coral de la Catalunya Central, i la notícia que el pont vell d'entrada a Sallent, que data del segle XVIII, serà remodelat. Podem imaginar dos participants en el festival que passegen pel pont i miren l'aigua del riu mentre s'expliquen la vida i comencen a sentir una mútua atracció? D'acord, hi ha ponts més romàntics, perquè aquest està eixamplat amb un voladís i hi passen cotxes, però ja tenim un punt d'inici per a una història.

Dues notícies més, de costat, a la mateixa portada: «L'Ajuntament de Manresa deixa en anècdota el retard en el pagament de factures» i «Comerciants d'una plaça de Manresa es reguen els arbres». Aquí lligar les dues notícies és força més senzill i no cal escalfar gaire la màquina d'imaginar. L'Ajuntament que presideix Valentí Junyent, les despeses del qual controla el regidor Josep Maria Sala, ha passat de pagar el 95% de factures fora de termini a pagar-ne només el dos per cent, i això en només cinc anys. Aplicant el principi que d'allà on no n'hi ha no en pot rajar, l'administració ha anat prenent decisions sobre despeses no indispensables que es podien eliminar o reduir. Així ha anat pacificant els comptes municipals, i es veu que una de les nombroses àrees de despesa afectades ha estat la jardineria municipal. A la plaça Clavé, els comerciants van notar que els arbres passaven set amb la calorada, i que els serveis municipals no els regaven tant com les plantes semblaven necessitar o voler, així que es van organitzar i fan torns per abocar pel seu compte galledes d'aigua als escocells. Diuen que només es poden encarregar d'una part dels arbres, però que aquests estan més verds i contents que els altres, els que només són regats pels serveis municipals.

I què ens diu la lectura conjunta de les dues notícies? Que si tothom regués els arbres de davant de casa seva, l'Ajuntament estalviaria diners i no ens hauria de cobrar tants impostos. Però llavors la ciutat presentaria clapes: verda i ufanosa allà on els botiguers i els veïns són actius i participatius, esgrogueïda i resseca allà on no se senten implicats i esperen que les coses les resolgui un altre.