Quan, el 1979, es van restablir els ajuntaments democràtics, Berga era una ciutat amb males comunicacions amb Manresa i que feia molts anys que sospirava per un bon servei hospitalari que permetés atendre de forma ràpida i sense llargs desplaçaments la gent de la comarca. El primer govern, amb Jaume Farguell al capdavant, es va carregar d'audàcia i va fer possible aquell primer hospital modern assumint-ne directament la construcció i la gestió. Però el cost va ser enorme: l'Ajuntament sempre va patir per haver de portar un llast tan pesant. La controvèrsia que ha generat des de llavors ha estat molt gran, però encara més gran ha estat el servei que ha fet. El que cal preguntar-se és per què han calgut 36 anys per resoldre una anomalia que tenia sentit als anys vuitanta, però que fa molts anys que no en tenia cap. El Govern català fa un pas lògic, esperat i indefugible en fer-se'n càrrec. Ja era qui hi tallava el bacallà. Ara en serà també el responsable. Berga gira un full històric.
