Ja deuen saber aquell acudit del candidat que es presenta en un poble i diu: «si m'elegiu com a diputat, tindreu un pont». «És que aquí no hi ha riu!», responen els presents. «Doncs també tindreu un riu», replica el candidat, impertorbable.
Entre Olesa i Esparreguera no cal fer-hi cap riu, perquè ja existeix l'industriós Llobregat que els separa. I també un desnivell d'un centenar de metres en vertical entre els dos nuclis urbans, ja que Olesa es troba allà a baix i Esparreguera allà a dalt. Com que ja hi havia riu i també un parell de ponts, un polític va rumiar què els podia prometre, a aquella bona gent, i va dir: us faré un telefèric perquè pugueu superar aquest desnivell amb tota la comoditat! El polític era Felip Puig, llavors conseller responsable de les obres públiques de la Generalitat, tot i que l'obra la va enllestir i inaugurar el conseller Joaquim Nadal. I el telefèric acaba de ser condemnat al desmuntatge després de cinc anys d'inactivitat.
L'estació inferior era al costat de la dels Ferrocarril de la Generalitat, ja que la idea era fer el tren més accessible per als del poble de dalt, i el viatge només durava quatre minuts. Però l'estació superior la van posar en un extrem d'Esparreguera, a un quart d'hora a peu del centre de la població. A més a més, les cabines eren petites i al cap del dia traginaven poca gent.
Ara, cinc anys després del tancament, la Generalitat anuncia una millora de les freqüències dels Ferrocarrils entre Olesa i Barcelona, i una plena efectivitat de la connexió entre els trens i el servei d'autobusos que en quinze minuts porta la gent entre l'estació d'Olesa i el centre d'Esparreguera. Però si del que es tracta és d'anar d'Esparreguera a Barcelona, cada dos per tres passen autobusos procedents d'Igualada que fan aquest trajecte en un temps que depèn del trànsit, però oscil·la entre els tres quarts i l'hora, i sense transbordaments.
Hi va haver anys en què semblava que sobressin els diners per a obres d'impacte, tot i que les grans infraestructures no s'acabessin d'abordar o ho fessin per sistemes que hipotecaven el futur, com el del peatge a l'ombra. Un telefèric per superar un desnivell de cent metres no és cap gran inversió però en canvi fa molta patxoca. El problema és que perdia diners a cabassos, i quan va arribar la crisi algú va dir que prou. S'havia fet un pla econòmic d'explotació, abans de posar la primera pedra?
