H e d'admetre que no vaig seguir gaire tota la tarda de l'atemptat de Barcelona perquè era fora. Me'n vaig assabentar mentre caminava pel carrer perquè les persones amb les quals em trobava ho comentaven. «Has sentit això que ha passat a Barcelona?». «Sí, jo estic espantada només de sortir de casa». Això sí, anaven en direcció a la platja i no van pas girar cua. Va ser tornant cap a casa que me'n vaig anar assabentant de tot a través de la ràdio. Una hora de camí en la qual vaig anar-me informant de tot de la manera antiga, com en un carrusel radiofònic i futbolístic d'anys enrere, amb persones desplaçades als punts d'interès, tant polític, com de control de trànsit, com, sobretot, en posicions de perill, a Vic i també a Sant Just Desvern, on s'estava a punt d'esclatar un cotxe dels sospitosos.

En arribar a casa vaig posar imatges a la narració que havia anat sentint. Segons la cadena que posaves, el tractament era un o bé un altre. A les xarxes socials es va destacar molt el paper de la redacció de Televisió Espanyola a Catalunya. Un dels seus periodistes, Marc Sala, va estar al capdamunt del carrer Pelai gairebé des del primer moment i, segons expliquen, va mantenir una actitud formidable d'enteresa i d'explicar només les coses tal com succeïen, sense especular ni voler fer espectacle de tot allò.

Segurament, el que més em va sobrar van ser algunes de les tertúlies que aquells que surten sempre per analitzar l'actualitat van perpetrar quan encara no havia sortit el major dels Mossos d'Esquadra a explicar-nos que el pet de la nit abans a Alcanar tenia alguna cosa a veure amb l'atemptat. Especular i opinar sobre fets que no coneixes, per a mi, no és acceptable avui en dia de la mateixa manera que donar informació no contrastada que pot predisposar la gent a favor o en contra d'algú.

El meu trajecte de coneixement de la realitat a través de les persones anònimes, les ràdios, les televisions i els opinadors fa finalitzar en els diaris de l'endemà, que es van encarregar d'il·lustrar tot el que havia passat de la manera que van creure oportuna o que van poder.

Tot aquest recorregut per dir que, davant d'aquest tipus de fets i de molts altres, disposem de moltes possibilitats i que tothom ha de triar aquella que cregui oportuna o que li sembli més apropiada. Aprofitem la llibertat que tenim per escollir el correcte i censurar la resta.