E l nen tira pedres a l'aigua. És una platja de pedres, plena de famílies que hi han portat els nens i els deixen estar perquè facin de les seves. I quan un nen troba un munt de pedres i una superfície infinita d'aigua al davant, la temptació es torna llanci la primera pedra, i el seu exemple s'escampa com una taca d'oli en unes estovalles barates. Al cap de res tots els nens estan llançant pedres a l'aigua, de manera que amenacen de canviar la naturalesa de la platja, perquè són capaços d'esgotar tot el gruix de palets i fer emergir l'avorrida base de terra que hi ha uns quants pams ensota. Els pares, mentrestant, s'ho guaiten cofois i diuen coses del tipus «mira de no encertar el cap de ningú». Després, cap al tard, s'enduran la mainada apedregadora cap a les roques d'una escullera i jugaran plegats a fer veure que pesquen amb unes canyes que no saben ni com es munten. Llavors, si el nen tira pedres, el pare li dirà que no ho faci, que li espanta els peixos, que de totes maneres no picaran. I tot això passa en un municipi qualsevol del litoral de Catalunya el dia i a les hores en les quals Barcelona sent com el cor li fa una insuportable tombarella perquè una colla de criminals ha decidit matar per matar al més internacional i turístic, però també entranyable i històric, dels carrers de Catalunya. Barcelona ofega el xiscle, Catalunya no sap si respirar, però a la terrassa del bar les notícies arriben esmorteïdes. Algú comenta els tuits que va llegint i que parlen de trets i de gent atropellada, però la seva és una veu més entre les moltes que es barregen i que parlen de baralles familiars, de plans per organitzar un sopar a la fresca, de conspiracions al lloc de treball, de preus de roba i complements, de les gambes d'un port comparades amb les d'un altre, de boies i amarradors, de viatges propers i de viatges llu-nyans, i del temps que diu que farà el cap de setmana. I la mainada corre entre les taules, esverada, perquè no hi ha ni pedres ni mar per tirar-les. De la tragèdia de Barcelona se n'assabentaran a la nit, quan engeguin la tele a l'apartament, i potser l'endemà serà un dels temes de conversa a la platja, sense un dramatisme excessiu. A les dotze es formarà un petit embús de trànsit i alguns conductors preguntaran què passa, sense que els vianants sàpiguen respondre, perquè ignoren que dues cantonades més enllà unes desenes de veïns i estiuejants s'han aplegat davant l'edifici de l'Ajuntament per al minut de silenci, mentre a la terrassa serveixen patates i olives.