Ja em disculparan si torno a un tema de fa dies, d'abans dels atemptats, però penso que mereix un comentari. Es tracta del cartell de la CUP en què demana el sí al referèndum anunciat per a l'1 d'octubre, apel·lant a la necessitat d'«escombrar» els grups, interessos i persones que considera dolents del nostre país. S'hi veu una dona que escombra la silueta dels Països Catalans, i la seva escombrada llança al buit les figures del rei Felip, la infanta Cristina, un torero borni, el cardenal Rouco, Aznar, Rajoy, Rita Barberà, Florentino Pérez (agafat a un sac amb els rètols «pensions», «infraestructures», «fons públics»), Artur Mas, Jordi Pujol, i alguns altres. És una imatge potent, que comunica amb rapidesa i intensitat i que s'inspira (per no dir que el copia) en un de fa moltes dècades, protagonitzat per Lenin escombrant els enemics de la revolució soviètica.

En el cas de la CUP, el cartell s'inscriu, com consta en la seva part superior, en la campanya pel sí al referèndum, de manera que el lema principal, «escombrem-los!», es vincula al vot del primer d'octubre. Demanen votar que sí per escombrar la monarquia, la corrupció, la dreta, el capitalisme financer, la jerarquia catòlica i les curses de braus. Un programa que pot ser atractiu per a molta gent.

Però abans que ningú no s'engresqui més del compte, cal fer una reflexió: en el millor dels casos per als plans dels seus promotors, el referèndum del 1-O serviria per crear una república catalana. És a dir: si el referèndum es du a terme, l'organització és exemplar, la participació és considerable, guanya el sí amb un marge indiscutible, el Govern fa el que ha promès i proclama la república independent, el món mundial (o la part que compta) la reconeix i, encara més complicat, l'estat espanyol accepta la proclamació i s'avé a negociar el procés de transició i traspàs de béns i poders, en el cas que passi tot això sense obstacles i sense que l'estat usi la força (de la llei, dels tribunals, dels uniformats, o de tots tres), el que tindrem serà un nou estat sobirà.

Però que aquest estat sigui patriarcal o feminista, corrupte o impol·lut, demòcrata o autoritari, religiós o laic, de dretes o d'esquerres, això dependrà dels partits que guanyin les successives eleccions al seu Parlament o, si fos el cas, a la seva Presidència. Fa quaranta anys molta gent del PSC i el PSUC defensava l'autonomia amb l'argument que Catalunya era d'esquerres i així seria el seu govern. I vam tenir 23 anys de Jordi Pujol.