Durant la investigació de l'escàndol Watergate, que va acabar amb la renúncia del president Richard Nixon, els periodistes del Washington Post que treballaven el cas, Bob Woodward i Carl Bernstein, van publicar que un funcionari havia dit al gran jurat que un dels homes de confiança de Nixon, H. R. Haldeman, formava part del grup que ordenava pagaments secrets per actuacions il·legals. Els dos periodistes havien parlat amb el funcionari i havien sortit convençuts que això era el que els havia explicat. L'endemà van llevar-se amb la imatge del funcionari a la televisió, desmentint que ell hagués fet aquella revelació. Més tard, ell mateix explicaria als periodistes quin havia estat l'error: ells van entendre que «havia» revelat el nom de Haldeman, però ell estava dient que «hauria» revelat aquest nom... si l'hi haguessin preguntat, cosa que ningú no va fer. Les peculiaritats de la llengua anglesa quant als temps verbals van facilitar l'error. El cas, però, és que Haldeman era efectivament un dels «homes del president» que estaven en el cercle reduït dels qui autoritzaven els pagaments, alguns dels quals van acabar a la presó. Ell mateix va dimitir quan s'acumulaven els indicis en contra seu (o Nixon el va despatxar per aïllar-se) i tanmateix va acabar passant divuit mesos entre reixes. Implicar Haldeman era per tant una informació correcta en l'essencial, si bé no ho era en el detall: la cita de la font era errònia. Woodward i Bernstein expliquen en el seu llibre Tots els homes del president (parcialment convertit en pel·lícula per Alan J. Pakula, amb Robert Redford i Dustin Hoffman com a protagonistes) que, arran d'aquella relliscada, centenars de diaris que en els mesos anteriors no s'havien fet ressò de cap de les revelacions del Post sobre el Watergate, i que de fet ni tan sols no havien esmentat l'escàndol, van dedicar molt de paper a informar de la irada reacció de la Casa Blanca i de les desqualificacions que va llançar sobre el Post. Els qui només s'informessin per aquests diaris arribarien a la conclusió que el Watergate era un escàndol inventat per un diari demòcrata i proper a la família Kennedy per desprestigiar el president Nixon, la seva administració i el Partit Republicà. Però encara que el Post fos demòcrata i anti-Nixon, i encara que els dos periodistes cometessin un error, i encara que els lapidessin, el temps no va trigar a demostrar que el que explicaven era essencialment veritat, i que el rei anava nu.