Els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP han presentat aquesta setmana al registre del Parlament la «Proposició de llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república», habitualment designada com a «llei de transitorietat». Del text de la proposició se'n poden dir, se n'han dit i se'n diran moltes coses, però potser caldria fer una reflexió sobre el nom. Sobre aquest «transitorietat» que aquests dies sentim a totes hores, perquè és al melic de l'actualitat i de les especulacions sobre el procés. S'ha d'aprovar abans o després de l'1-O? S'ha de dur al Parlament el mateix dia que la llei del referèndum? Si és impugnada, s'aplicarà igualment? És massa presidencialista? És el que toca per a un moment excepcional? En canvi, hi ha poc debat sobre el seu nom i sobre la circumstància que, per referir-nos-hi, ens calgui emprar una paraula de sis síl·labes i catorze lletres. Un veritable abús, que provoca greus maldecaps als redactors de titulars de premsa. Quan han escrit el subjecte, «la llei de transitorietat», ja no els queda espai per completar la frase amb un verb i algun complement.

La paraula transitorietat designa la qualitat de transitori (deu lletres). La paraula transitori vol dir que quelcom serveix de transició (nou lletres). I una transició és l'acció de passar d'un estat a un altre; és a dir, que es du a terme un pas entre estats. Pas: tres lletres, una síl·laba. Si en podien haver dit «llei de pas», per què en van dir «de transitorietat»? Per una qüestió de rigor? Doncs que titulin el document d'aquesta manera: «Proposició de llei de pas que regula la transitorietat jurídica i fundacional de la república». I la resta de la humanitat en diria «llei de pas» i prou. Un títol que dóna peu a eslògans del tipus «Fem el pas!», amb el qual la nova llei seria vista com una cosa molt més propera al ciutadà. Tothom sap què significa «fer el pas», mentre que «transitorietat» sona a argot incomprensible de juristes tancats al despatx.

La simplicitat dels noms, la facilitat per entendre'ls, la referència a conceptes quotidians és important perquè ens fem nostres les propostes polítiques. S'imaginen si al procés l'haguessin denominat, posem per cas, «procedimentalització»?

Ja és prou llarga la paraula referèndum, que ens costa canviar per consulta a causa de l'ombra allargada del 9-N, per afegir-hi ara la transitorietat. I si les dues lleis arriben juntes al debat parlamentari no s'estranyin d'acabar sentint embarbussaments.