Després dels cruels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils, els ciutadans/es hem tornat a la Rambla barcelonesa, hem participat a la manifestació per mostrar la nostra solidaritat amb les víctimes, hem aplaudit l'extraordinari treball dels serveis d'emergència i de seguretat (sanitaris, bombers, policia), hem manifestat amb serenor la nostra indignació, hem fet crides perquè l'emprenyament no s'acabi convertint en xenofòbia... La ciutadania, una vegada més, ha tornat a palesar la seva solidaritat i generositat.

Malauradament, però, acabat el dol oficial, alguns polítics -els de sempre- han reprès les seves trifulgues ideològiques. Sense escrúpols ni vergonya, fan el que diuen que no s'ha de fer mai: utilitzar el dolor i les víctimes per a finalitats polítiques.

I ara què? Doncs, exigir als polítics que es comportin i actuïn responsablement. Ells tenen a la seva disposició el desllorigador per aturar aquesta bogeria terrorista. Poden fer-ho de moltes maneres sempre que decideixin prescindir dels immorals rèdits polítics i econòmics.

Tenim el món que tenim, i tocant de peus a terra cal reconèixer que aconseguir eliminar la nociva indústria bèl·lica, ara com ara, és una utopia irrealitzable. Però no és cap utopia aconseguir deixar de vendre armes als terroristes i tallar les seves fonts de finançament. Només falta que els governants s'ho proposin.

Fa uns quants anys, l'apartheid (segregació racial) practicat pel govern de Sud-àfrica va desencadenar nombroses protestes i mobilitzacions de rebuig arreu del món. L'ONU hi va intervenir i va imposar un reguitzell de mesures sancionadores que van afectar l'economia i l'estabilitat política d'aquell país. Sud-àfrica va quedar aïllada en el panorama internacional. Va ser exclosa de la Commonwealth, se li van aplicar sancions comercials, se li va impedir participar en les competicions esportives internacionals, va procedir-se a un embargament d'armes i material militar... fins que als anys 90 va arribar el final del malvat racisme.

Per tant, per què no s'apliquen mesures sancionadores als països que ajuden a finançar el terrorisme? Els organismes internacionals, els governs, i els serveis d'intel·ligència, coneixen sobradament quins són els països que financen el terrorisme i de quina manera ho fan. Així, doncs, per què no intervenir-hi? Doncs, perquè aquests països del golf Pèrsic (Aràbia Saudita, Qatar, Emirats Àrabs Units....) són els amos del petroli i del gas natural, i fan ballar el món al so que ells volen. Amb tots aquests reis, emirs i xeics, que els surten els diners per les orelles, millor no emprenyar-s'hi. És preferible continuar fent-hi suculents negocis i ignorar tot el mal que fan.

Fa uns mesos, en Donald Trump, en la seva visita a la península aràbiga, va subscriure un contracte d'armament amb Aràbia Saudita per un valor de 110.000 milions de dòlars. En aquest mercat de l'armament, Espanya figura en un lloc destacable. Segons Amnistia Internacional, entre els anys 2014 i 2016, Espanya va subministrar armament a Aràbia Saudita per un valor de 900 milions d'euros, i es va convertir en el tercer país exportador d'armes al país àrab, darrere dels EUA i el Regne Unit.

Segons l'Institut Internacional d'Estudis per la Pau d'Estocolm (SIPRI), el rànquing de països que exporten més armes l'encapçalen EUA i Rússia, seguits per Xina, Alemanya i França. Espanya figura en el setè lloc mundial i en el quart europeu.

És indignant constatar com els països que estan patint les conseqüències del terrorisme continuen venent armes als països que financen els botxins. Els interessos econòmics per sobre de les vides humanes. Quina perversa hipocresia!