S'ha analitzat sovint el conflicte en termes d'acció i reacció, segons la tercera llei de Newton: a tota acció li correspon una reacció de la mateixa intensitat en sentit contrari. Si ataques un estat, reaccionarà. Si ofens i humilies un poble, reaccionarà. Però aquesta llei no explica tot el que està passant aquests dies, o aquests anys, en la qüestió de Catalunya i Espanya. Potser ens aniria més bé utilitzar un gronxador com a imatge.
Un gronxador aplica una altra llei de Newton, la de la inèrcia: tot objecte lliure en moviment manté constants la direcció i la velocitat, però les modifica quan una força actua sobre ell. La inèrcia fa que el gronxador vagi cap amunt, però la força de la gravetat el frena fins aturar-lo i l'empeny cap avall. I la inèrcia el torna a alçar. Si hi ha persones que actuen sobre el gronxador, alteren els efectes de la inèrcia i de la gravetat. Segons com apliquin la força, frenaran l'artefacte o l'acceleraran, i en l'extrem, l'aturaran o provocaran que surti disparat, es faci malbé i algú prengui mal. I no cal que d'aquestes persones n'hi hagi a tots dos costats; basta que s'empenyi des d'una sola banda per provocar aquests efectes.
En els darrers segles hi ha hagut forces empenyent i forces retenint, en diferents moments i direccions. Podríem arribar fins al compromís de Casp, si penséssim que hi ha una continuïtat entre el feudalisme i la Catalunya moderna. Podríem començar a la guerra de Successió, a la República i la derrota, o a la Transició. O fa tres setmanes, quan en un temps rècord es van aprovar, impugnar i suspendre les lleis de desconnexió i la convocatòria del referèndum. Però ara som a les portes del dia 1 d'octubre, i la inquietud més present es refereix a com funcionarà la jornada, esperada per molts, però temuda també per molts. I en el que passi diumenge hi tindran molt a veure els moviments que aquests dies està fent el qui ara mateix té el gronxador a la seva banda i ha de decidir si aplica més i més força, o prova de frenar la inèrcia.
L'independentisme ja va donar la seva empenta, molt forta, els dies 6 i 7 d'aquest mes. Ara presenciem la reacció de l'estat. La capacitat d'iniciativa és seva; les accions de l'altre costat són més aviar reactives. I el que hem vist no és tranquil·litzador. La dèria per demostrar autoritat el porta a cometre excessos, entesos aquests com a accions innecessàries, que acceleren el moviment del gronxador en el moment més delicat.
