El referèndum del dia 1 va ser una gran mobilització ciutadana i una demostració del compromís i l´abnegació amb què milers de persones persegueixen l´objectiu de la independència, fins i tot posant en joc la seva integritat física. Però tota la força simbòlica que va tenir la consulta no evita que, com se sabia d´entrada, no tingui cap força legal. No només perquè el referèndum havia estat suspès pel Tribunal Constitucional, sinó perquè les circumstàncies en què es va organitzar van fer que no disposés de les garanties que s´exigeixen a una consulta rigorosa en un país democràtic. Dos milions dos-cents mil vots són una demostració de la capacitat de l´independentisme per organitzar-se i respondre, però emesos en aquestes condicions no serveixen davant la comunitat internacional. I aquesta és una de les principals dificultats amb què es troben els impulsors del procés independentista. La Unió Europea ho ha deixat clar: és un tema de gran impacte polític, sobretot per les càrregues policials, però això no modifica la posició dels estats membres. El debat celebrat al Parlament europeu, que insta a dialogar en el marc constitucional espanyol, no ofereix dubtes.
S´esperava que el dia 2 d´octubre seria el de l´inici de la distensió i l´apropament de posicions absolutament divergents entre la Generalitat i el govern central. S´esperava que es podria entrar en una fase de diàleg per trobar una sortida al conflicte. No ha estat així. La vaga i les multitudinàries manifestacions de dimarts, la compareixença extraordinària del rei Felip VI i la posterior rèplica de Carles Puigdemont han tensat encara més les relacions entre les dues parts. Cada dia que passa és pitjor que l´anterior. Els principals sectors econòmics ja han mogut fitxa amb la fuga a altres punts de l´Estat d´algunes de les empreses més grans del país, encapçalades per CaixaBank i el Banc de Sabadell. És un bany de realitat com ho va ser el Brexit per a l´economia del Regne Unit. Les empreses, especialment les financeres, volen continuar protegides sota el paraigua de l´eurozona. No és per entrar en un procés de pànic, però sí que és preocupant pel que suposa de descapitalització del teixit empresarial i financer d´un país petit com Catalunya. També preocupa el descens de les reserves turístiques. I el Fons Monetari Internacional ha alertat que una perllongada incertesa a Catalunya podria frenar la confiança en l´economia espanyola.
En aquestes circumstàncies, una Declaració Unilateral d´Independència (DUI) seria una gran equivocació que empitjoraria les coses -tal com estan indicant fins i tot moltes veus des de dins mateix de l´independentisme- i podria portar Catalunya a l´abisme. La voluntat de fer una DUI immediatament després del referèndum si, com era absolutament previsible, s´imposava el sí no va ser fruit d´un càlcul ben ponderat i plenament informat de les circumstàncies reals del moment actual. El principal actiu del procés sobiranista ha estat el seu civisme, que li ha permès guanyar suports a dins de Catalunya i simpaties a fora, alhora que ha permès que, fins fa pocs dies, l´impacte econòmic del projecte independentista hagi estat nul. Aquesta situació està començant a canviar de forma substancial, i canviarà més si es procedeix a anunciar al món que Catalunya es declara independent sense acord amb ningú, sense cap possibilitat de fer efectiva aquesta declaració i amb l´única voluntat de portar el conflicte més enllà per tombar la resistència del govern central i de l´opinió pública espanyola. Després de les emocions per a centenars de milers de catalans en les votacions de diumenge i les concentracions de dimarts, hem entrat en una fase d´incerteses i temors. Ara, el dubte és saber què faran Carles Puigdemont i els partits que li donen suport. Declararan la DUI, la retardaran, la congelaran? A la Generalitat, moltes veus ben properes al President ja demanen passes que evitin el precipici i portin cap al diàleg, no cap a més tensió. Puigdemont hauria d´escoltar-les.
