Des de fa més de 20 anys la coneixem com a periodista professional de Regió7, on diàriament fa cròniques de la realitat quotidiana. Va obtenir el premi Tasis Torrent pel seguiment del cas Erine. Des de fa anys, a estones lliures, escriu ciència-ficció, on es diverteix creant i inventant personatges. Ara ha decidit donar a conèixer també la seva tasca com a novel·lista, encara que modestament parli de narradora d'històries. Té quatre novel·les més, inèdites, i un parell o tres de relats breus. Sempre escriu en català, però en veure les grans dificultats de publicació en el seu idioma matern (a les editorials catalanes els falta decisió) va optar per provar-ho en castellà. Va traduir la seva darrera novel·la i una germana li va parlar de l'editorial Playa de Ákaba, experta en narrativa, tot i que va haver de picar molta pedra i adquirir un compromís personal d'assegurar-se l'edició de 70 exemplars a l'avançada. Un tuit para Eugene és la seva primera novel·la publicada, tan interessant com d'altres que es mantenen anys i anys en calaixos, mentre se'n publiquen d'impresentables. Oficialment, el llibre el signa G.C. Claramunt, i no és cap casualitat, ja que ha volgut remarcar especialment el seu segon cognom, com a homenatge a la seva mare. En català, la va acabar d'escriure el 2016.

Un tuit para Eugene és majoritàriament ficció i els protagonistes són inventats, tot i així, en alguns passatges s'introdueixen situacions reals. Per exemple, els noms dels diversos presentadors dels Estats Units, en els programes televisius, són verídics. Se situa dins la globalització actual i remarca la importància dels nous mitjans de comunicació i de les xarxes socials. Quan fa referència a la seva ciutat natal, Manresa (la Creu del Tort, la Cova, Sant Ignasi...) la ficció i la realitat s'entrellacen d'una manera difícil d'esbrinar. Per exemple, el 24 de gener del 1939, és el dia real de l'entrada de les tropes franquistes a Manresa i el de la nit anterior, en què els republicans en retirada van fer la voladura de ponts. La destrucció d'esglésies va ser un fet, però l'actuació del Comitè Revolucionari no va ser d'un any i mig, sinó que només va durar 3 mesos de l'any 1936, després es va refer l'Ajuntament. Forma part de la invenció conscient per part de l'autora, que les monges del convent de Santa Clara van acollir refugiats republicans, després de la guerra, durant la dictadura franquista. Aquest joc entre la ficció i la realitat contribueix que passin coses constantment, que es trenquin tòpics, que treballi el subconscient i faci aflorar els sentiments de les persones. Un dels personatges principals, l'artista pictòric Víctor, té Alzheimer i va perdent progressivament la memòria: una malaltia cruel i terrible. A l'autora li agrada introduir les pel·lícules de ficció del protagonista dins la novel·la. Com que és una amant del setè art, exhibeix part dels seus coneixements. Per això, la novel·la de G.C. Claramunt és també un regal per als amants del cinema, a través dels e-mails que s'envien els dos protagonistes: Eugene Neuer i Nora Pey. Detalladament, analitzen els films que més els han agradat des del final dels 80 fins ara, i així van establint relació un actor famós de cinema i una dona barcelonina que li envia deu cops seguits un tuit durant diversos dies, fins que ell passa de la desconfiança i la indiferència inicials a la curiositat i la complicitat. A través de la seva relació, l'autora vol transmetre com a propis la importància dels valors en les persones.

El llibre està escrit en capítols en forma de dietari des del 16 de febrer al 24 de juny, amb un llenguatge entenedor, sense eufemismes, amb molt diàleg, on es dóna al lector la informació imprescindible. Tot i escriure quotidianament en català, demostra un bon domini de la llengua castellana, amb sinònims i frases fetes, on es nota que s'ho passa bé. Fins i tot es dóna el cas que va consultar a la Real Academia Española si li acceptava un significat de l'expressió «Carne y huesos», tot i que no estigui inclosa en el diccionari. Les descripcions d'ambients són molt detallistes per situar el lector. En fi, una novel·la culta, ben escrita, àgil i agradable per als lectors.