El president del Govern central, Mariano Rajoy, va anunciar ahir, encara que es negués a definir-ho així, la suspensió durant sis mesos de l'autonomia catalana. És una intervenció duríssima. De les tres institucions que formen la Generalitat, president, Consell Executiu i Parlament, el Govern central destitueix les dues primeres i estableix un dret de veto sobre la tercera. Rajoy, que disposa d'un amplíssim suport polític i social, deixa clar que està disposat a fer tot el que faci falta per restaurar l'ordre constitucional. En aquesta hora greu, més enllà de les discussions garantides sobre les responsabilitats de cadascú, és imperatiu subratllar que les accions que emprenguin des d'ara els dos governs no poden perdre de vista quines han de ser les dues prioritats bàsiques: que l'extrema sensibilitat que genera aquesta situació no malmeti la pau i la convivència que han estat i encara són el bé més preuat de Catalunya, i que es pugui tornar la normalitat a l'autogovern tan aviat com sigui possible. Al final, cap reacció a la intervenció no variarà l'essencial: d'una manera o altra, l'última paraula la tindran unes eleccions que els jutjaran a tots.
