El públic del Nou Congost ja no recordava què és veure el Manresa guanyar tres partits seguits, i encara menys veure'l al capdavant de la classificació. El descens d'una categoria tan exigent com l'ACB a una altra en què hi ha un bon grapat d'equips forts però també una meitat de conjunts palesament més dèbils que els capdavanters havia de garantir, necessàriament, que el Manresa obtingués bons resultats des del primer dia, però el que sembla rellevant amb el poc que hem vist de temporada és que l'ICL no només guanya partits perquè té un equip més car que la majoria sinó perquè ha aconseguit construir un conjunt que funciona. Hi ha jugadors amb una qualitat notable i un esperit competitiu que parla de bones dinàmiques de treball i de bones actituds dins del col·lectiu. No és només que el Manresa ha passat de ser el més pobre dels rics a ser un dels rics entre els pobres. Més enllà d'això, aquest equip fa concebre esperances de guanyar el campionat amb un joc atractiu que torni a engrescar una afició que ha passat massa temps veient derrotes.
