Les paraules que encapçalen aquestes línies són les que va pronunciar el capitost dels colpistes quan van assaltar el Congrés dels Diputats el 23 de febrer de l'any 1981. I va prosseguir amb aquella vexant frase de «todos al suelo». Avui, després de 36 anys, alguns polítics semblen sentir nostàlgia d'aquelles paraules. Als qui no pensem com ells voldrien, a més de pretendre immobilitzar-nos, també desitgen humiliar-nos.

Els unionistes afirmen que l'independentisme és una opció política legítima i respectable però a l'hora de la veritat es neguen a asseure's per parlar-ne. De la reaccionària dreta política ja res ens pot sorprendre, però l'actitud dels qui es consideren d'esquerres (?) és frustrant.

Fent un seguiment del dia a dia pot constatar-se com aquest govern del Partit Popular, i els seus aliats, només fan que empitjorar-ho tot.

Exceptuant la dreta, tothom es queixa de la politització de la justícia, però realment què fan per evitar-ho? L'arc parlamentari té la suficient majoria per esmenar aquesta greu deficiència democràtica, per tant només cal passar de les paraules als fets. Professionals de la judicatura han denunciat en diverses ocasions que la justícia actua amb paràmetres diferents segons qui sigui l'encausat.

Aquests dies som testimonis de detencions i processos judicials totalment incomprensibles. En aquest país la lentitud judicial és un fet habitual, però quan convé la seva rapidesa és espectacular. Una comparació: els quatre membres de la Falange condemnats per assaltar amb violència el Centre Cultural Blanquerna a Madrid l'any 2013 -durant la celebració de la Diada- està previst que entrin a presó aquest mes de novembre per complir la sentència. Hauran tardat 4 anys i un parell de mesos (1.520 dies). En canvi, els presidents d'Òmnium Cultural i de l'ANC, per participar pacíficament el 20 de setembre passat en una concentració de protesta per la detenció de 14 treballadors/es de la Generalitat, han estat ràpidament empresonats. Han tardat 3 setmanes i escaig (27 dies). Parlant de rapidesa, la (in)justícia ha tardat només una setmana (7 dies) a engarjolar vuit consellers del legítim govern de la Generalitat de Catalunya per voler ser conseqüents amb el seu programa electoral. La persecució judicial de la resta del govern català -el president i quatre consellers més- continua la seva odissea internacional.

Tota aquesta agilitat en alguns processos judicials i també en la imposició de sancions, és sospitosament desconcertant. Una altra comparació: l'extinent coronel de la guàrdia civil Antonio Tejero, que va intentar emmudir la democràcia amb l'amenaça d'armes, se'l va sancionar amb una multa d'1 milió de pessetes en concepte de responsabilitat civil. L'equivalent a 6.000 euros d'avui. Ara, a uns polítics catalans que han volgut exercir la democràcia donant la paraula als ciutadans/es, se'ls ha sancionat amb una multa de 5,2 milions d'euros. L'equivalent a gairebé 900 milions de les antigues pessetes (865.207.200 ptes.)

Dels 32 militars i 1 civil processats pel cop d'estat armat del 1981, uns van ser absolts, d'altres indultats, i gairebé ningú va complir sencera la seva condemna. Per acabar-ho d'adobar, alguns dels condemnats es van reintegrar a l'exèrcit i fins i tot van ser ascendits en el seu escalafó militar.

Els 10 demòcrates catalans/es empresonats són acusats dels injustos delictes de rebel·lió i sedició. Uns delictes tipificats com els de revolta amb armes. Les conductes pacífiques i democràtiques són equiparades amb els comportaments violents i armats. Mentrestant, els «xoriços» de la trama Gürtel, els banquers estafadors, els polítics corruptes, els poca-vergonyes defraudadors, i altres espècies delictives, continuen lliurement passejant amunt i avall. Això és Espanya!!